La finca de l’antiga fàbrica Pich Aguilera, de 4.800 metres quadrats, podrà acollir fins a 192 pisos
L’antiga fàbrica de Pich Aguilera, a l’avinguda del President Companys de Reus, deixarà pas a diversos edificis de pisos. El govern de Reus ha aprovat licitar la venda de la finca, que és sòl urbà no consolidat, i que s’ha convertit en un escull des de fa quinze anys.
Ara s’ha de redactar i publicar la licitació per oferir al mercat privat aquest espai, d’uns 4.800 metres quadrats i que l’Ajuntament va adquirir el 2006 per 4 milions d’euros. El plantejament provisional és que s’hi puguin aixecar fins a 192 pisos d’habitatge lliure, sense previsions d’habitatge de protecció oficial.
El govern de Reus prepara la licitació per vendre Pich Aguilera
Una informació que confirmen algunes fonts de l’Ajuntament, tot i que el govern opta per no parlar d’aquesta qüestió fins que s’hagi publicat la licitació. L’únic que apunten des de l’equip de Sandra Guaita és que, efectivament, s’hi preveuen habitatges privats, com baixos per a tercers i un passatge.
Urbanísticament, per tant, el futur projecte ha de servir per esponjar la zona, un dels reptes constants de les actuacions que es fan al barri del Carme. Altres fonts afegeixen que, sobre el paper, també s’hi podran construir fins a tres plantes de pàrquing.
L’Ajuntament va comprar l’antiga fàbrica el 2006
Pich Aguilera és un nom lligat a la polèmica, a les grans torres que s’havien de construir i al deute pignorat amb els bancs que tenien com aval els diners que permetien que l’Hospital Sant Joan dugués a terme la seva activitat.
L’any 2006 l’Ajuntament de Reus comprava l’antiga fàbrica de Pich Aguilera per quatre milions d’euros. Hem de situar-nos en aquell context, de boom immobiliari previ a la crisi que va explotar el 2008.
L’operació aprovada pel plenari municipal liderat per Lluís Miquel Pérez tenia un objectiu clar: revendre els terrenys per a construir-hi pisos i obtenir un benefici que li permetia pagar les obres de trasllat de l’Hospital Sant Joan a Bellissens.
Les Torres Bergadà, el projecte a Pich Aguilera
La voluntat del govern era requalificar els terrenys i permetre la construcció de dos grans blocs d’edificis que es van batejar com a Torres Bergadà, pel regidor d’urbanisme d’aleshores, el recentment desaparegut Jordi Bergadà. Però abans d’aquesta operació, va arribar la recessió. Un fet que va paralitzar tota inversió privada i que deixava l’Ajuntament amb uns terrenys que, en aquell moment, ningú volia adquirir.
Ara bé, l’Ajuntament d’aleshores encara va tenir temps de signar un darrer document: la pignoració d’una part de l’endeutament per a la construcció del nou Hospital Sant Joan amb els terrenys i els beneficis que s’havien d’obtenir amb la seva venda.
La pignoració del crèdit amb la garantia dels diners de l’Hospital
La pignoració d’aquest crèdit amb els bancs, de 65 milions d’euros, comptava amb una garantia: els diners que la Generalitat pagava a l’Hospital Sant Joan per al funcionament del centre. Això implicava que, en cas que l’Ajuntament no fes front a les seves obligacions financeres, els bancs es quedaven amb els diners que havien de servir per garantir l’activitat del Sant Joan. Un problema que es va solucionar en diverses ocasions políticament, més tenint en compte la situació econòmica del consistori durant el primer mandat de Carles Pellicer com alcalde de la ciutat.
Un bloqueig que es va desencallar renegociant les condicions d’aquest crèdit i allargant-ne el pagament fins al 2025, això sí, a canvi de 8 milions d’euros d’interessos afegits. Sigui com sigui, la cessió de l’Hospital Sant Joan a la Generalitat va acabar amb aquests problemes que tensaven les arques del consistori.
