Junts ha mantingut la seva negativa i la proposta de fer l’impost a les energètiques permanent no ha prosperat. Sí que es mantindrà fins el 2028 el cànon a la banca

La negativa de Junts a convertir en permanent l’impost a les energètiques ha provocat que el 31 de desembre decaigui i no tingui més recorregut. Es tracta d’un impost conegut com a “solidari“: grava els ingressos de les empreses (uns ingressos milionaris) i es destinen per a fer més lleuger el creixement del cost de la vida entre la ciutadania, per exemple, en disminuir els preus de la factura de la llum.

Un impost, inicialment extraordinari i impulsat per la Unió Europea després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Veient que l’encariment de la vida no es reduïa després d’un temps des de l’inici del conflicte, l’Estat volia convertir-lo en permanent per a continuar contribuint per no el preu de la vida a la ciutadania.

No a l’impost a les energètiques, però sí a la banca

En aquest cas, Junts ha decidit mantenir-se en contra d’aquest impost davant el perill que algunes empreses energètiques, com Repsol o Iberdrola, retiressin les grans inversions multimilionàries que tenien previstes al país. Per exemple, al Camp de Tarragona s’espera l’arribada d’una inversió de més de 1.000 milions d’euros per part de Repsol en els pròxims anys.

Ara bé, a qui sí que mantenen l’impost és a la banca. Junts i el PNB estan a favor de gravar la banca pels seus beneficis amb un impost fins a l’any 2028. La banca també estava sotmesa a aquest cànon solidari extraordinari marcat per la Unió Europea. Encara que ara es converteixi en permanent, s’espera que ho faci amb una recaptació significativament més baixa.