Els veïns contraris al trasllat de la infraestructura hauran de recollir 5.000 signatures per forçar una consulta

La Plataforma contrària al trasllat de l’estació d’autobusos de Reus en un lateral del Parc de Mas Iglesias volen forçar una consulta no referendària per tal que la ciutadania opini sobre el projecte. La consulta, contemplada en el paquet d’opcions de participació ciutadana, en cap cas seria vinculant.

Els veïns esperen el vistiplau de l’Ajuntament de Reus per començar a recollir signatures. I és que per tirar endavant la consulta, primer cal aconseguir 5.000 firmes de veïns i veïnes de Reus.

Segons Òscar Mendoza, portaveu de l’associació que s’ha constituït per evitar el trasllat de l’estació d’autobusos a l’altra banda de l’avinguda del President Macià, “aquesta setmana ens han de donar resposta”. Mendoza diu també que “tot i que el referèndum no sigui vinculant, ens costa creure que amb una gran participació ciutadana els polítics no facin cas al resultat”.

Una tesi que també sustenta un altre representant de la Plataforma, Albert Margalef, qui assegura que “si 5.000 persones demanen una consulta, els polítics han d’escoltar-los“.

Tan bon punt els veïns tinguin el vistiplau del consistori tindran tres mesos per recollir 5.000 signatures. Després l’administració tindrà un mes més per tal de validar les firmes i, en cas que s’aconsegueixin dins el termini i en la forma escaient, els veïns esperen que el referèndum es pugui fer passat l’estiu.

Consulta no referendària o referèndum?

El Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus, impulsat l’any 2017, també contempla la celebració d’una consulta ciutadana per via de referèndum sempre que els seus impulsors siguin, o bé tres persones majors d’edat empadronades a Reus i que no siguin càrrecs electes; o bé persones jurídiques inscrites al Registre Municipal d’Entitats de Reus; o bé una Comissió Promotora de la iniciativa popular.

En cas que es faci un referèndum a Reus, podrien votar-hi totes les persones que poden fer-ho en unes eleccions. La consulta hauria de tenir una pregunta formulada de manera clara i inequívoca i hauria de comptar amb una memòria explicativa de les raons que la fan convenient.

Sigui com sigui, el referèndum no seria en cap cas vinculant, només seria consultiu. Amb tot, l’alcaldessa hauria de comparèixer davant el Ple Municipal i fixar la seva posició sobre el resultat de la consulta en el termini de sis mesos des de la celebració de la consulta.

L’inconvenient amb el qual es podrien trobar els veïns i veïnes promotors si fessin un referèndum és que el Reglament de Participació Ciutadana només contempla que es puguin tractar temes de competència municipal. El trasllat de l’estació d’autobusos és, en essència, un projecte de la Generalitat de Catalunya, per bé que també és cert que l’Ajuntament té possibilitat d’esmenar el projecte o, si més no, de negociar-ne canvis. En tot cas, segons el mateix reglament, l’Ajuntament té l’obligació d’assessorar els promotors i facilitar-los el compliment dels requisits perquè la consulta prosperi.

Un altre escull que hauria de superar la convocatòria d’un referèndum és l’aprovació estatal. L’alcaldessa hauria de remetre la proposta al Departament de la Generalitat de Catalunya competent per tal que ho faci arribar en un termini de 30 dies al Govern de l’Estat perquè se n’obtingui l’autorització pertinent. Després de rebre’n l’aprovació, el referèndum s’hauria de convocar en un termini de 30 dies.