La Cambra de Comerç de Reus celebra el consens assolit després d’anys de reclamació
Catalunya està a punt de disposar d’una nova llei de Cambres. És l’única comunitat autònoma de l’estat que no ha acordat un text que desenvolupi territorialment el redactat estatal del 2014.
A hores d’ara, la proposta consensuada entre el Consell General de Cambres i PIMEC, es troba als despatxos del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat. Allà es busca sumar còmplices entre les formacions polítiques i les institucions per tal que s’aprovi el redactat.
Des de la Cambra de Comerç de Reus, el seu president, Mario Basora, assegura que “la nova llei ha de comportar que el finançament de les Cambres estigui més clar“. Fins ara els ens empresarials s’estan finançant amb fons propis, i tota la implicació de la Generalitat es vehicula a través de contractes. “Però no tenim una aportació fixa, i aquesta nova Llei de Cambres ha de permetre que els pressupostos de la Generalitat incorporin una partida específica que ens cobreixi el vessant institucional de la nostra feina“.
Una dècada de reivindicació
Fins al 2010 les Cambres de Comerç de tot Catalunya i la resta de l’estat es finançaven amb la quota cameral. Una mena d’impost que les empreses pagaven i que permetia a les Cambres desenvolupar la seva activitat.
El govern espanyol va erradicar aquesta quota, la qual cosa va obligar les Cambres a reinventar-se. A Reus, la Cambra de Comerç va començar a celebrar actes com la Ganxet Pintxo o la Fira del Vi per tal de buscar incentius econòmics. A més, algunes de les empreses associades a la cambra van decidir continuar fent aportacions.
I és que les Cambres de Comerç han defensat al llarg d’aquests anys el seu paper en el sistema econòmic. Més enllà d’organitzar missions internacionals, per tal de fomentar l’exportació, també s’han encarregat de formar empreses i els seus treballadors, a més de fomentar el debat i de reivindicar els interessos dels empresaris.
L’any 2014 l’estat espanyol va redactar una nova llei que calia que es desenvolupés territorialment. A Catalunya encara no s’havia consensuat cap text que permetés desenvolupar aquesta llei al principat.
