El Parc protegirà 43.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat i serà el segon més gran de Catalunya

Aquest dimecres s’ha obert el procés de participació ciutadana del decret de protecció especial de l’espai natural de les Muntanyes de Prades que inclou la seva declaració com a parc natural, així com el seu Pla de gestió de protecció del medi natural i del paisatge, el seu instrument d’ordenació i gestió. Aquest és un dels darrers passos abans de la posada en marxa definitiva del Parc, que tindrà el nom de Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.

Tots els documents es poden consultar a través del portal de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya, Participa. Així mateix, s’han programat sis sessions informatives (cinc al territori i una de telemàtica) per explicar els detalls del projecte, aclarir dubtes i facilitar la participació de la ciutadania. Les dates i els llocs d’aquestes sessions es publicaran pròximament al Portal Participa. També se celebraran reunions específiques amb els sectors del territori més implicats en el projecte.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que “amb aquest procediment encarem la recta final de creació del nou parc natural, prevista per a principis del 2026”. El procés de participació es tancarà a principis de maig per estudiar les aportacions i decidir tècnicament quines es poden incloure en el decret. A partir d’aquí, s’obrirà un tràmit d’audiència i informació pública, prèvia a l’aprovació definitiva de la creació del parc natural.

“Aquest serà el primer nou parc natural que es crearà després de 10 anys i s’està fent amb la participació i el suport del territori”, ha destacat Paneque. La consellera també ha volgut incidir que “més enllà dels valors naturals i els beneficis que la creació d’aquesta figura de protecció suposarà per la preservació dels hàbitats i la biodiversitat d’aquestes comarques, esdevindrà un element més que contribuirà al desenvolupament rural sostenible, fixar població i generar economia en el territori”.

El segon parc natural més gran de Catalunya

El decret delimita la superfície del futur parc natural en 43.700 hectàrees. Inclou 24 municipis de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat i serà el segon més gran de Catalunya, després del Parc Natural de l’Alt Pirineu. En concret, inclou territoris dels municipis de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, la Febró, Arbolí, l’Albiol, Mont-ral, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vallclara, Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, la Riba, Alcover, la Selva del Camp, l’Aleixar, Vilaplana, Alforja, Porrera, Cornudella de Montsant i Ulldemolins.

Els límits del Parc s’han definit segons criteris de coherència geogràfica, adaptació a l’orografia, límits físics i representativitat d’hàbitats i espècies d’interès per a la conservació i de connectivitat. La inclusió de la Serra de la Llena, a l’extrem nord-oest de l’àmbit afegeix hàbitats i espècies d’alt valor i reforça la connexió ecològica amb les Garrigues, teixint una veritable xarxa d’infraestructura verda entre els espais prelitorals del Camp de Tarragona i les planes de Lleida. Aquesta continuïtat d’hàbitats millora la connexió integral entre les Muntanyes de Prades, la Serra de la Llena, les planes de Lleida i el Parc Natural de la Serra de Montsant.

El decret també estableix la creació de dues noves reserves naturals parcials dins del parc natural: la de l’Altiplà dels Motllats i la de de Plans – la Vall, per protegir hàbitats i espècies especialment vulnerables. Totes dues reserves se sumen a altres espais d’especial interès ja existents com ara el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet i la Reserva Natural Parcial del barranc de la Trinitat i la del barranc del Tillar, que s’ampliarà per incloure-hi el Tossal de la Baltasana i les singulars comunitats de roure reboll dels seus vessants sud i oest.

La gestió de l’espai com a parc natural facilitarà l’adopció de solucions basades en la natura i oferirà més oportunitats per afrontar els reptes d’adaptació al canvi climàtic. A més, contribuirà a valorar les activitats tradicionals que es desenvolupen de manera compatible amb la preservació dels recursos naturals.

Hàbitats i espècies clau que cal protegir

El territori format per les Muntanyes de Prades constitueix un espai natural de primer ordre a Catalunya per la seva diversitat, representativitat i singularitat. La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb d’altres de centreeuropeus i, fins i tot, boreals, el fa únic i molt singular. Tot plegat es tradueix en un territori amb una gran biodiversitat, amb més de 4.000 espècies identificades i 95 hàbitats diferents, 19 dels quals són d’interès comunitari en l’àmbit europeu.

En destaquen hàbitats com els boscos de roure reboll (Quercus pyrenaica), l’única comunitat d’aquesta espècie que hi ha a Catalunya, o les pinedes de pinassa, un altre hàbitat singular de la zona mediterrània. També hi trobem costers rocosos, refugi de diverses espècies d’aus i flora adaptada a condicions extremes; teixedes; zones humides i fonts temporals, essencials per als amfibis i els invertebrats aquàtics, com el cranc de riu autòcton; i prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya, amb més de 50 espècies.

Pel que fa a la fauna, destaquen grans rapinyaires, com l’àliga cuabarrada, el duc i l’àliga daurada, i una gran diversitat d’espècies de ratpenats, que habiten i troben refugi en els boscos i en les nombroses cavitats i zones rocoses de l’espai.

Òrgans de governança

El decret també estableix els òrgans de govern del Parc, que integraran tant les administracions públiques implicades com els sectors econòmics i socials més representatius del territori per garantir una gestió transparent i participativa. La declaració permetrà disposar d’un model de governança específic per gestionar els reptes i oportunitats de conservació de l’espai, amb més participació, coordinació, capacitats i recursos.

La Junta Rectora de les Muntanyes de Prades serà l’òrgan rector del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Estarà integrada per la Generalitat de Catalunya, representants dels municipis del parc natural, així com de la Diputació de Tarragona i la Diputació de Lleida. En la Junta Rectora, també hi haurà representació dels propietaris, d’entitats i organitzacions professionals ramaderes de l’àmbit de l’espai, d’organitzacions cinegètiques, d’empreses recreatives, de guiatge i d’activitats de muntanya que operin en el parc natural, d’empreses de turisme rural, entitats d’educació i voluntariat ambiental, entitats ambientals i associacions culturals.

El PNIN de Poblet, tot i que s’integra en el nou parc natural, manté la seva Junta Rectora.

També es constituirà un Consell Científic de les Muntanyes de Prades com a òrgan col·laborador en la gestió del Parc i taules de governança específiques organitzades com a grups de treball oberts i temàtics.

El Pla de protecció

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena serà el primer parc que neix amb el Pla de protecció del medi natural i del paisatge aprovat de forma paral·lela. El Pla estableix les directrius d’ordenació i gestió dels usos i activitats del parc, les normes, i el programa d’actuacions que es duran a terme per a gestionar l’espai.

De la mateixa manera que amb la declaració de protecció especial de l’espai, la seva elaboració està comptant amb la participació activa de la ciutadania i els municipis, per tal d’integrar les diverses sensibilitats i necessitats del territori de manera compartida.

El Pla de protecció inclou una quarantena de mesures relacionades amb la gestió activa del bosc i la prevenció d’incendis, l’ordenació del turisme i les activitats recreatives com ara l’escalada o el bany fluvial, l’impuls de mesures per potenciar l’agricultura tradicional, la transformació agroecològica, la ramaderia extensiva i la comercialització de productes locals per ajudar a fixar població i generar economia en el territori. També s’incideix en la restauració ecològica i la protecció d’espècies clau amb la implementació de programes per restaurar processos naturals alterats o suprimits, conservar les espècies vulnerables i gestionar les espècies exòtiques invasores.

Tot plegat proporcionarà un marc normatiu estable per garantir la conservació dels valors naturals de l’espai, la protecció dels recursos hídrics i la seva compatibilitat amb les activitats tradicionals i el desenvolupament socioeconòmic del territori.