L’Ajuntament de Reus ha donat llum verda al projecte que rehabilitarà l’edifici i el definirà com un nou espai escènic

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial aquest divendres 28 de març el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació del Centre Catòlic com a centre d’arts escèniques. El projecte, redactat per la  a la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, es proposa rehabilitar l’edifici per dotar-lo d’identitat i coherència; resoldre les patologies detectades per salvaguardar els valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble; i, alhora, definir un nou espai central que impulsi i intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques.

L’immoble rehabilitat formarà part de la xarxa d’equipaments de la ciutat vinculats a les arts escèniques i a l’àmbit cultural i, d’acord amb els objectius del Pla d’Acció Municipal 2023-2027, ha de contribuir a recuperar la fortalesa i la capitalitat de l’àmbit escènic de Reus.

El projecte planteja una rehabilitació integral de l’edifici per millorar-ne les condicions de seguretat estructural i salubritat, adaptar-lo funcionalment al nou ús, millorar les seves condicions de confort i el seu funcionament energètic, tot equipant-lo amb les instal·lacions adients i adaptant-lo a les exigències de les normatives actuals.

Les actuacions suposen intervenir respectuosament, conservant la memòria i l’atmosfera de l’edifici, preservant els elements valuosos com l’escala, els paviments originals més preuats, la ferradura, el sostre de voltes del teatre, les portes i finestres nobles o el mobiliari de la biblioteca. En retirar els falsos sostres, surt a la llum l’estructura de bigues de fusta. A més, es millorarà l’eficiència energètica i es dotarà el centre amb les instal·lacions necessàries sense afectar la seva essència històrica ni la seva identitat.

Es plantegen intervencions estratègiques en 4 punts clau: l’atri, l’espai públic, els terrats i el Bràvium. Totes les intervencions permeten generar espais diferents per donar cabuda a tots els formats culturals i artístics.

• Espai públic: Davant de l’accés a l’edifici, es planteja una nova pavimentació per singularitzar la presència del teatre; un nou paviment de maó col·locat al sardinell.
• El vestíbul: L’accés es concep com una prolongació del carrer, i es materialtza com un gran pla inclinat que resol l’accessibilitat a la sala del teatre. L’espai del vestíbul s’eixampla eliminant alguns dels murs de càrrega de planta baixa i s’il·lumina al centre mitjançant el buit del nou atri. Part del paviment de maó que s’empra per singularitzar el tros de carrer penetra al vestíbul per emfatitzar el seu caràcter d’espai públic obert.
• L’Atri. La principal estratègia de la proposa tracta de generar un centre, un espai de trobada, un cor social, que representa el paper aglutinador que l’equipament vol tenir entre tots els agents culturals i escènics de la ciutat. S’emmiralla amb el lluernari de l’escala que dota de qualitat espacial a l’edifici, que organitza les circulacions i que inunda de llum el centre de l’immoble, especialment el vestíbul de planta baixa i les sales de planta primera. A més, tindrà també una funció climàtica. Permetrà, a l’hivern, escalfar l’edifici de manera gratuïta gràcies a l’efecte hivernacle, i, a l’estiu refrescar l’edifici de manera natural gràcies a l’efecte venturi.
• El Bràvium. Es proposa una actuació molt selectiva i poc invasiva que preservi el caràcter del Teatre popular de la ciutat. Es descobreixen les voltes del sostre i s’actualitzen les prestacions de la sala. Es restaura la ferradura i també s’equipa de nou i es renoven les butaques.
• Els terrats. Sobre la sala del teatre apareix un teatre exterior més informal, una prolongació de les sales interiors on poder assajar o dur a terme actes públics. Les finestres d’aquesta façana posterior, s’amplien cap al terrat en forma d’arcades, picant l’ullet a les finestres existents de la façana a la plaça i donant continuïtat a la façana posterior de l’antic palau. Alhora, s’habilita la coberta com a espai exterior comú de l’edifici on es puguin trobar tots els agents escènics i tota la ciutadania, on s’hi troba també un espai reservat per a les instal·lacions.
• El nou accés de servei al teatre: Adossat a una de les mitgeres, es proposa un nou accés tècnic al teatre formalitzat també per una rampa que permet l’entrada d’equipament cap a la zona de l’escenari, així com la formació d’un espai d’entre bastidors adequat per a millorar el funcionament intern del teatre i la seva logística de càrrega i descàrrega de materials. Aquest espai de servei, està vinculat als camerinos del teatre i a les noves escales de servei de l’edifici.

Pressupost i termini

La redacció del projecte bàsic i executiu es va adjudicar a la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, com a culminació del concurs restringit de projectes convocat per l’Ajuntament per fer l’encàrrec.

L’aprovació del projecte permetrà la licitació de les obres, amb un pressupost de licitació de 2.631.235,96 euros i un termini d’execució de 14 mesos.

Cessió de l’edifici

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, van signar l’octubre de 2023 el conveni entre la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol i l’Ajuntament de Reus per a la rehabilitació, la cessió i el manteniment de l’activitat cultural del Centre Catòlic. La signatura del conveni implica la cessió d’un dret de superfície de l’immoble en favor de l’Ajuntament amb una durada de 50 anys. El consistori es farà càrrec del projecte i les obres de rehabilitació; i farà ús de les instal·lacions, llevat d’uns espais a la segona planta que seran per a l’ús de l’Arquebisbat.

Donada la trajectòria i l’activitat desenvolupades per l’Associació Bravium Artístic i Cultural, l’acord també preveu que l’Ajuntament donarà cabuda de forma estable i continuada a la seu social i a l’activitat d’aquesta entitat al teatre rehabilitat. Aquest ús es regularà mitjançant un conveni específic.