Teatre: Sembla que rigui

“Ja imagino el que dirà la gent quan vinguin a dir-me l’últim adéu. Si és que ve algú: se la veu tranquil·la… Sembla que dormi! Ha quedat molt bé! De fet, ha quedat ben igual! No, ha quedat millor que quan era viva!”

Júlia Català i Verdaguer va néixer el 1914 i va sobreviure a dos marits, un fill, a la Marilyn Monroe, al Nino Bravo, al Chaplin i a nou Sants Pares.

Ens explica el seu pas per la vida des de l’altre cantó. Nosaltres li donarem permís per marxar.

En paraules del director, l’objectiu a superar en aquest espectacle era cercar les paraules per fer front a un tema que atrau i alhora genera desgrat, que tothom ha viscut però que ningú vol viure i que és un final al que no volem arribar.

El text, interpretat en forma de monòleg i un sol acte, repassa una realitat com és la mort des de diferents mirades: biològica, social i sentimental. Sense morbositats innecessàries però amb rigor i valentia. Les paraules es nodreixen amb fragments de cançons i músiques que envernissen el contingut i el fan brillar.

Més que un text sobre la mort, és un text sobre els amors. Mes enllà de les paraules que el puguin definir, el que us podem garantir és que efectivament, està fet amb molt d’amor.

A càrrec de Mont Plans.

Autoria: Òscar Constantí i Mont Plans.

Direcció: Òscar Constantí.

60 min | CAT

Edat recomanada: a partir de 12 anys.

Els infants menors de 2 anys no paguen entrada sempre i quan no ocupin seient. A partir de 2 anys (inclosos), han de disposar d’entrada i ocupar un seient.

Localitats numerades.