Les piscines municipals de Reus han finalitzat la seva primera temporada d’estiu funcionant amb aigua no potable, però amb les garanties sanitàries per al bany. És el primer cop que es fa, després de la posada en marxa, abans de l’estiu, d’una xarxa de distribució d’aigua procedent de la mina del barri Fortuny. Aquesta aigua també s’ha destinat al reg de parcs i zones enjardinades de la ciutat. El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre Aigües de Reus i Reus Esport i Lleure, l’empresa gestora de les piscines.

El regidor responsable, Daniel Rubio, destaca que es tracta d’una fita per a la gestió de l’aigua, ja que per primer cop les piscines no s’han nodrit de la xarxa d’abastament municipal. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, remarca que hi ha hagut prop de 38.600 usuaris i que l’experiència confirma que es pot garantir un servei segur alhora que es fa una gestió més responsable dels recursos hídrics.

Eficiència i economia circular

L’aigua de la mina s’ha utilitzat per a l’ompliment i manteniment de les piscines, la neteja de filtres i el reg de diferents zones verdes, com el Parc dels Capellans o el camí de Riudoms. L’aigua del buidatge de les piscines, a més, es reutilitzarà per a la recàrrega de l’aqüífer.

En paral·lel, està previst que una part d’aquesta aigua, degudament potabilitzada, s’incorpori a la xarxa municipal de boca, un pas que dependrà de la certificació sanitària de la nova planta de potabilització. El projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny permetrà obtenir cada any uns 250.000 m³ d’aigua potable i 80.000 m³ d’aigua no potable.

La iniciativa s’ha concebut sota els criteris de l’economia circular i de l’eficiència energètica. Bona part de la instal·lació funcionarà amb plaques solars, i també es recollirà aigua de pluja de les pistes del parc del Lliscament per al seu ús posterior.

Altres usos de l’aigua no potable a la ciutat

L’aprofitament d’aigua no potable a Reus no és nou. Fa anys que s’utilitza per a la neteja viària i del clavegueram, gràcies a una xarxa paral·lela d’abastament que s’alimenta de pous com els del polígon Agro-Reus, amb aigua amb presència de nitrats.

Aquesta aigua també es facilita a empreses i a particulars que la requereixin per a processos productius o usos puntuals, amb l’objectiu de reduir costos econòmics i, sobretot, l’impacte ambiental.