La falta d’insectes pol·linitzadors, a causa de l’ús de químics, ha provocat que la pagesia s’hagi de reinventar

Els insectes pol·linitzadors, com les abelles, les papallones o els borinots, són actors essencials en el funcionament dels ecosistemes agrícoles. Sense ells, molts cultius no poden reproduir-se correctament, cosa que repercuteix en la quantitat i la qualitat dels productes agrícoles. Al Camp de Tarragona, una de les zones agràries més importants del sud de Catalunya, la reducció d’aquests insectes posa en risc diversos conreus i això afecta l’apartat ecològic, però també l’econòmic.

Si ens fixem en les causes d’aquesta situació, el sector es va adonar ara fa uns anys que l’ús de pesticides, per a l’eliminació de les plagues dels conreus, acabava repercutint en aquests insectes pol·linitzadors. De fet, l’Ernest Mas, responsable de Camp a Verdcamp Fruits, explica a Canal Reus que, en molts casos, els mataven.

La desesperació dels pagesos davant d’aquest problema els va portar a buscar fórmules per aturar plagues, com és el pugó de la síndria, sense la necessitat d’utilitzar productes químics que són perjudicials per als pol·linitzadors. Va ser llavors quan es van adonar que la clau de tot plegat residia a les flors.

“Entremig dels nostres cultius ara hi plantem flors, aquestes donen aliments als pol·linitzadors, que es queden a viure aquí, i a molta fauna auxiliar que ens ajuda a controlar la plaga sense necessitat de químics”, exposa Mas. Aquesta fórmula, que es pot aplicar a conreus de molta extensió, és pionera a casa nostra i arreu del mapa català i estatal.

El problema dels pol·linitzadors és cosa de tots i totes

Més enllà dels productes químics que s’utilitzen per matar les plagues, els insectes pol·linitzadors, i en especial les abelles, tenen altres enemics. Ens referim al canvi climàtic i a les espècies invasores. Això fa que les colònies siguin cada vegada més dèbils i que, de forma gradual, vagin desapareixent. De fet, ara fa poc, la Unió Europea va declarar en perill d’extinció els pol·linitzadors silvestres i les abelles de la mel silvestres.

El 75% dels cultius d’aliments i el 90% de les plantes amb flors al món depenen d’aquests insectes. Malgrat tot, la sensació és que la ciutadania no és conscient de la magnitud del problema. L’apicultor i president de l’Associació Amics de les Abelles, Joan Maria Llorens, insisteix que “cal fer difusió i pedagogia entre la població general, perquè coneguin la problemàtica i canviïn els seus hàbits”.