Una recerca posa sobre la taula les connexions entre agents d’uns i altres discursos a escala internacional

Els discursos que neguen el canvi climàtic estan relacionats amb els que s’oposen a la llibertat sexual i reproductiva. Així ho estableix una recerca de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius titulada Desteixint l’entramat, que ha revisat les connexions entre els agents polítics, socials i econòmics que encapçalen aquests discursos a escala internacional.

Mar Baños, membre de l’Associació de Drets Sexuals Reproductius, exposa que “els que neguen que existeixi la violència de gènere, advoquen pel retrocés dels drets sexuals reproductius de tothom i de les dones en particular, són els mateixos grups que neguen el canvi climàtic i la crisi climàtica que vivim”. La recerca s’ha fet a partir de les realitats del Brasil, Guatemala i Colòmbia.

Evidencien la relació entre el negacionisme climàtic i l’oposició als drets sexuals

S’han agafat de model perquè tenen o han tingut recentment governs conservadors i ultraconservadors i, a més, s’hi mantenen encara dinàmiques econòmiques d’extractivisme de recursos naturals. Unes dinàmiques que, en una escala diferent, consideren que també es produeixen a casa nostra. L’autora de la recerca, María Sanz, posa sobre la taula que “al territori falta fer aquest lligam entre els impactes en els drets sexuals i reproductius i la connexió amb l’extrema dreta“.

Afegeix que “és evident que hi ha impacte de l’extractivisme, especialment al Camp de Tarragona amb la petroquímica; s’entén com una zona de sacrifici en la qual s’instal·len aquests projectes i qui se’n beneficia són altres territoris, que no pateixen les conseqüències negatives d’això”. Amb la recerca sota el braç, l’entitat vol obrir la porta a unir lluites i posar en contacte col·lectius i agents que treballen en un front i en l’altre.

Mar Baños defensa que “fer xarxa, que és l’objectiu principal de l’entitat i de la recerca”. En aquest sentit, deixa clar que “l’enemic és prou gran perquè comencem a unir-nos entre lluites de l’àmbit climàtic i del dels drets sexuals i reproductius”. Tot i que la recerca es fixa en la situació de tres països americans, vol ser també un crit d’alerta perquè, segons apunten, les dinàmiques no són tan diferents de les que poden produir-se a casa nostra.