El 2026 és un any important per a Aigües de Reus i el servei de l’aigua a la ciutat, en abordar-se la definició de diversos projectes i planificació estratègica que han d’establir com serà la futura gestió de l’abastament i sanejament a Reus. En aquest sentit, es troben en fase de redacció el Pla Integral del Sistema de Sanejament i el Pla Director d’Abastament, que incorporen en tots dos casos els plans d’emergència per a situacions de sequera i el pla de gestió de les aigües de pluja, entre d’altres documents. Igualment, s’aborda el projecte que ha de donar solució al sanejament de l’àrea de Bellissens i el Centre Integrat de Mercaderies (CIM), que ha estat una assignatura pendent històricament. També s’enllesteixen projectes estratègics com l’entrada en servei dels pous de l’aeroport i la planta de tractament del polígon Agro-Reus.

“L’abastament i sanejament no són mai una foto fixa en una ciutat com Reus, ja que toca millorar el servei de manera continuada, però a més cal planificar i avançar-se al futur, tenint en compte, d’una banda, l’emergència climàtica i, d’una altra, els marcs normatius que són canviants i cada cop més exigents“, afirma el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio. “Des d’aquest punt de vista, a Reus sempre fem els deures i ara mateix estem en ple procés de definició de fets tan importants com la gestió de les sequeres o de l’aigua de pluja”, afegeix.

Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament

En aquests moments ja es troba en fase de redacció del Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament (PIGSS), d’acord amb la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic que el passat 2023 va aprovar el govern espanyol via Reial Decret. D’aquesta manera, Reus ha estat una de les primeres ciutats catalanes a abordar aquest complex procés, que els municipis de més de 50.000 habitants han d’haver enllestit abans de setembre de 2026

El Reial Decret en qüestió (665/2023 de 18 de juliol) representa un important salt qualitatiu pel que fa a la regulació dels punts d’abocament al medi, alhora que defineix les bases i directrius que, en un futur, han de regir els sistemes de sanejament de les grans ciutats. Al llarg dels anys, Aigües de Reus ha anat elaborant diversos PIGSS, on es regulava el sanejament de la ciutat i els abocaments al medi, alhora que es definien les directrius de creixement del sistema en relació als plans d’ordenació urbana de la ciutat. El pla director vigent actualment es de l’any 2015.

Seguint allò establert per la legislació espanyola i europea, el nou pla ha de perseguir tres grans objectius, relacionats en tots els casos amb l’aigua de pluja. D’una banda, el pla que ara està en redacció ha de comptabilitzar el percentatge d’aigües residuals que el sistema de sanejament de Reus es capaç de tractar en diferents escenaris de pluja, i comprovar, en cada cas, quina és la seva càrrega contaminant. D’altra banda, cal protegir les escorrenties que es formen en episodis de precipitació per tal d’evitar la contaminació de l’aigua de pluja. Finalment, cal eradicar progressivament els abocaments no tractats de l’aigua pluvial en el sistema de sanejament urbà, alhora que s’avalua el risc d’inundació de la ciutat.

Pla Director d’Abastament

També és ja en fase de licitació el Pla Director d’Abastament que definirà i dissenyarà el desenvolupament de la xarxa d’abastament per als propers anys, tot considerant l’aigua un recurs bàsic, finit i prioritari, i especialment prenent en consideració els episodis de sequera viscuts els darrers anys i que condicionen directament la forma de gestionar l’abastament d’aigua.

En essència, aquest pla es focalitzarà en la reducció de fuites per a la millora del rendiment hidràulic, i definirà i promourà polítiques d’estalvi d’aigua i utilització d’aigua potable només per als usos que siguin necessaris. Alhora, tindrà en compte la digitalització de la xarxa i l’anàlisi de les dades amb IA de manera que la gestió i control de l’abastament faci un salt qualitatiu. També es plantejaran les noves infraestructures per als propers 10 anys, així comi els criteris de disseny per al seu desenvolupament.

Aquest document també implica la revisió del Pla Especial de Sequera i un pla director d’aigües no potables/reutilitzades, de manera que sigui una eina de futur per al creixement de les xarxes d’abastament de la ciutat de Reus.

Recuperació de recursos de Km 0

Pel que fa obres d’un marcat caràcter estratègic, ara mateix ja són en marxa les obres de recuperació de tres pous que estan situats dins del recinte de l’aeroport de Reus. Tres pous que estaven fora d’ús davant la impossibilitat de garantir-ne una gestió adequada, tenint en compte les dificultats i restriccions que comporta el fet que estiguin situats dins d’una àrea estratègica com és una infraestructura aeroportuària. De fet, aquesta circumstància ha retardat notablement l’inici de les obres i la seva tramitació, que ha estat llarga i minuciosa. La previsió d’Aigües de Reus és que l’aigua d’aquests pous ja pugui aprofitar-se aquest 2026.

ETAP al polígon Agro-Reus

En aquesta mateixa línia de recuperació de recursos hídrics, aquest 2026 serà una realitat la construcció d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) per a l’eliminació de nitrats i altres contaminants dels pous del polígon Agro-Reus.

Aigües de Reus compta al polígon Agro-Reus amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable, que discorre en paral·lel a la xarxa convencional d’abastament d’aigua. Aquesta aigua no apta per a ús de boca ja s’utilitza de fa temps en usos estrictament municipals, i també està a disposició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual.

Aquesta xarxa de distribució paral·lela s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, amb una presència de nitrats i altres contaminants superior al màxim establert per llei i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. És per això que aquesta aigua es destina habitualment a finalitats molt específiques, com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram. Aquesta aigua també s’usa en la neteja dels vehicles municipals i en el reg d’espais públics i d’horts urbans.

El projecte ara redactat i a exposició pública preveu fer un pas endavant. Es tracta de construir una ETAP que permeti l’eliminació dels contaminants detectats a l’aqüífer. L’eliminació d’aquestes substàncies, mitjançant la nova ETAP, permetria potabilitzar aquesta aigua i, consegüentment, poder-ne destinar una part al subministrament d’aigua de boca de la ciutat, si fos necessari, sempre en paral·lel als usos que ara se’n fa.

Aquest any 2026, Aigües de Reus també aborda, d’acord amb el que disposa la Directiva (UE) 2020/2184, l’estudi i implantació de nous sistemes de tractament dels contaminants emergents, especialment les PFAS, tot un seguit de substàncies que fins ara no estaven regulades i que requereixen d’un tractament complex.

En aquest sentit s’estan estudiant instal·lacions de tractament de les aigües dels pous que poden presentar compostos d’aquests tipus, alhora que ja s’han començat a contractar les obres necessàries per a la seva execució. En concret, al llarg de 2026, es dotaran de tractaments d’aquest tipus els pous d’Agro-Reus, aeroport  i minat del barri Fortuny.

En aquesta mateixa línia de recuperació de recursos hídrics i la seva utilització en les condicions de qualitat que siguin necessàries i suficients per a cada cas, Aigües de Reus continuarà impulsant la recuperació d’aigües no potables per al reg. En aquest sentit, aquest any s’ha projectat la instal·lació d’una xarxa de reg d’aquest tipus als parcs de Sant Jordi i del Trenet.

Sanejament de l’àrea de Bellissens i el CIM

El 2026 també representarà un decidit pas endavant per al sanejament de la ciutat, un cop ja estigui en licitació l’estudi d’alternatives i redacció del projecte per donar solució al sanejament dels abonats de la zona de Bellissens i el polígon H-5 i Mercat del Camp. Una licitació que ara es planteja atès que ja hi ha totes les àrees que s’hauran de considerar en el projecte, així com l’emplaçament de l’equipament necessari, tenint en compte l’encaix en el futur sector urbanístic H-7.

El projecte pretén estudiar, d’una banda, quina es la millor solució (si un nou bombament cap a l’estació depuradora de Reus o una nova depuradora exclusiva per als sector afectats) i, a posteriori, realitzar un projecte constructiu de detall que tingui en compte els cabals d’aportació i avaluï els costos finals i la seva distribució econòmica.

Digitalització

Al marge de la millora de la digitalització en el control de la xarxa ja esmentada, aquest any també hi haurà girs importants pel que fa a l’atenció telemàtica que es presta als usuaris d’Aigües de Reus.

Així doncs, es deixarà pràcticament enllestida la xarxa de telelectura de tots els comptadors d’aigua de la ciutat, la qual cosa representa un avanç molt important pel que fa a la gestió de les dades i la informació que es facilita als abonats, de manera que, telemàticament i des del seu portal de client, cadascú pugui configurar-se alarmes per fuites, sobreconsums o altres paràmetres que registri el seu comptador.