Les altes capacitats, una realitat poc detectada a les aules catalanes

per: Paula Jansà

Només un 0,3% de l’alumnat està identificat, molt lluny del 10% que estima la comunitat científica

Cada 14 de març es commemora el Dia Internacional de les Matemàtiques, del número Pi i també de les Altes Capacitats. Segons dades oficials del Departament d’Educació, només un 0,3% de l’alumnat ha estat identificat amb altes capacitats, una proporció molt allunyada de l’estimació científica que es situa en un 10 % de prevalença entre l’alumnat escolaritzat.

Aquesta diferència entre xifres detectades i xifres esperades significa que més de 130.000 estudiants podrien tenir altes capacitats però no reben cap tipus d’atenció educativa específica per al seu desenvolupament cognitiu.

Des de l’associació Athena, l’entitat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que acompanya a famílies amb nens i nenes amb altes capacitats, alerten que per fer un bon acompanyament és imprescindible primer una bona detecció. La base de tot plegat, apunten, és que hi ha molt desconeixement al voltant d’aquesta realitat.

Més enllà de millorar els protocols de detecció, l’entitat demana garantir formació específica a professorat i equips directius, per tal que els centres disposin d’eines i recursos perquè l’educació inclusiva i en la diversitat sigui real. Això, apunten, passa per fer plans individualitzats que s’ajustin a les necessitats de cada estudiant.

“Un dels hàndicaps del professorat és que ens trobem amb realitats educatives que desconeixem. Per això la primera solució és formar-nos”, explica Xavier Vallés, professor i membre d’ATHENA.

“Com que no tenen un bon acompanyament ni una bona adaptació en el seu sistema educatiu poden tenir conseqüències negatives: desmotivació, frustració, tristesa, ràbia, ansietat, problemes de conducta…” apunta Marta De Mora, presidenta d’ATHENA.

Fil de notícies

RELACIONATS