Càritas Catalunya va acompanyar l’any passat prop de 200.000 persones

Càritas Catalunya ha presentat aquest dijous la Memòria 2025, el document que recull l’acció de les seves deu seus arreu del país durant l’últim any. L’informe alerta que, malgrat el creixement econòmic, la pobresa es manté i cada vegada està més cronificada, vinculada a problemes estructurals com la precarietat laboral i, sobretot, l’accés a l’habitatge.

El president de l’entitat, Salvador Busquets, explica que s’ha normalitzat que els joves s’incorporin al mercat de treball amb condicions pitjors que les generacions anteriors, una diferència que es manté durant anys i que genera l’anomenat «efecte cicatriu».

L’habitatge, cada cop més inaccessible

L’habitatge continua sent el principal factor d’exclusió. El 55% de les llars ateses no disposen d’un habitatge digne i set de cada deu tenen dificultats per assumir-ne les despeses. Davant d’aquesta situació, el relloguer s’ha convertit en l’única alternativa per a moltes famílies, una circumstància que, segons Càritas, ja no és temporal sinó permanent. Busquets també remarca que el 6,4% de la població viu en un habitatge insegur, és a dir, amb habitacions de relloguer o amb lloguer sense contracte. A més, el 15,7% de la població es troba en un habitatge inadequat, per amuntegament o infrahabitatge.

Tenir feina tampoc garanteix sortir de la pobresa. El 60% de les persones ateses estaven a l’atur i una de cada cinc tenia una feina precària. L’entitat insisteix que aquesta desigualtat, l’efecte cicatriu, es manté durant tota la vida laboral dels joves.

Davant d’aquest escenari, Càritas reclama ampliar el parc d’habitatge social, reforçar el suport a les famílies amb infants i impulsar polítiques que afavoreixin les xarxes comunitàries. L’entitat insisteix que la pobresa no és conseqüència de la manca d’esforç de les persones, sinó de la falta d’oportunitats i de recursos per sortir-ne.

Durant l’any passat, les deu seus de Càritas a Catalunya van acompanyar més de 86.000 llars, on viuen prop de 200.000 persones, amb una inversió superior als 53 milions d’euros. Més de la meitat de les famílies ateses tenen infants o adolescents, un fet que preocupa l’entitat perquè la pobresa durant la infància condiciona el futur. El perfil majoritari de les persones ateses continua tenint rostre de dona, sovint al capdavant de famílies monoparentals i amb feines precàries.