El clima ha convertit a Prades en un dels pocs punts de cultiu de llúpol de la península
Hiverns freds, primaveres plujoses i estius càlids i secs són algunes de les condicions que necessita el llúpol per créixer. Unes característiques que fan de Prades un territori singular i un dels pocs punts de Catalunya i de la península Ibèrica on es cultiva aquesta espècie.
Al voltant del 2014 es va detectar llúpol salvatge al voltant del municipi de Prades. El projecte, que va iniciar-se amb una prova pilot en una finca per comprovar la viabilitat del cultiu al territori, dotze anys després s’ha acabat consolidant amb 7 hectàries de cultuiu.
Màrius Ovidiu, agricultor que ha format part del projecte des dels seus inicis, ens explica que ell és un dels agricultors que explota el cultiu, que ha crescut en les seves pròpies terres. El procés de cultiu, ens comenta, és molt particular; «un cop arriba la primavera, amb el tractor posem les cordes de fibra de coco per a que la planta s’enfili, controlem la tensió de les mateixes, fins el moment de collita«.
Des de mitjans d’agost fins a septembre es recullen les diferents varietats amb un marge de temps molt estricte, com ens comenta l’enginyer agrònom i cap de projecte Kevin Tejedera; «tenim uns quinze dies on hem de fer tota aquesta collita per a evitar la sobremaduració i també el contrar, agafar-la abans de temps». Aquest període, comenta, es molt sensible a les plujes, doncs les flors s’han de secar ràpidament o s’acaben fent malbé.
Innovació agrícola per adaptar el cultiu al territori
La producció dels darrers anys ha anat a l’alça i enguany preveuen superar, per segon any consecutiu, les set tones de collita. El cultiu es divideix en tres varietats, escollides per adaptar-se a les condicions climàtiques del territori: Nugget, de perfil amarg, i Centennial i Willamette, de caràcter aromàtic. Les tres varietats formen part de la Complot IPA de Damm.
El canvi climàtic, també els afecta
Tot i que les condicions climàtiques de Prades són singulars dins del nostre territori, el municipi tampoc escapa als efectes del canvi climàtic. Els recursos hídrics que les pluges aporten al sòl ja no són suficients i, mentre que en determinades zones d’Alemanya el lúpul es pot cultivar en secà, a Prades cal recórrer al regadiu per garantir-ne una producció de qualitat.
Entre les mesures aplicades destaca el pasturatge dirigit amb ovelles, que controla les males herbes de manera natural, sense herbicides. «Ens permet fer un control de males herbes i així s’evita aquesta competició per els recursos hídrics» ha explicat l’enginyer.
Els animals s’alimenten de la vegetació de la zona baixa del cultiu, especialment sensible a fongs i malalties, sense arribar a les flors, que creixen a partir d’un metre d’alçada. El projecte manté també una coberta vegetal entre les línies de cultiu, amb espècies herbàcies que protegeixen el sòl de l’erosió i milloren la retenció d’aigua i nutrients. A això s’hi suma una estratègia de fertilització ecològica, basada en productes certificats que respecten els cicles naturals del sòl.
Kevin Tejedera ens explica que aquesta part és especialment important, doncs «s’ha de cercar una manera per poder optimitzar els recursos i no abusar d’ells«.
Una iniciativa que genera valor al territori
Més ennllà de l’excepcionalitat del cultiu, el llúpol també contribueix a donar feina als veïns del territori. Algunes de les finques en què es cultiva son propietat de pagesos de la zona i altres són explotades directament per aquests pagesos, com és el cas d’en Màrius. En conjunt, al voltant de vint-i-cinc ppersones participen anualment en les diferents fases del procés.
