del 29 d'Octubre fins el 31 d'Octubre

Pintor Rock 2026 | Reus

El Teatre Bartrina, epicentre del cinema d’arxiu amb una nova edició del Memorimage

per: Redacció

El festival se celebra a Reus del 4 al 7 de novembre, amb més d’una vintena de propostes

El Memorimage – Festival Internacional de Cinema torna a Reus del 4 al 7 de novembre amb una selecció del millor cinema fet amb imatges d’arxiu. La 21a edició se celebra al Teatre Bartrina i ofereix 22 pel·lícules, nou d’elles estrenes catalanes. Totes les sessions són gratuïtes.

Enguany, el Memorimage revisita el passat amb films sobre l’escriptora Carmen Laforet, la lluita anticolonial i la guerra d’Espanya al Marroc, i qüestiona els relats dominants que han construït la memòria col·lectiva.

La pel·lícula inaugural és Operació Iperita. La trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata. El documental investiga l’ús d’armes químiques per part d’Espanya durant la Guerra del Rif, als anys vint, quan es van fer els primers bombardejos sistemàtics sobre població civil amb aquest tipus d’armament. A partir de documentació i imatges d’arxiu, el film aprofundeix en una dimensió poc coneguda: la implicació de la indústria civil catalana en la investigació i la fabricació de productes per a la guerra química, arran de negociacions secretes. La inauguració serà el 4 de novembre a les 21.00 hores, amb col·loqui amb els directors.

Memorimage

Una cloenda dedicada al cinema amateur reusenc

El festival clourà amb una nit dedicada al cinema amateur de Reus, per reivindicar el valor d’aquest patrimoni audiovisual. La gala acollirà l’estrena mundial de 1966. Del desastre a la reconstrucció, de Josep Batista i Josep Romeu, dues figures clau del cinema amateur de la ciutat. La pel·lícula recupera el contrast d’una edició de la fira marcada per l’entusiasme inicial i el desastre posterior, explicat per qui va viure els fets.

La vetllada també homenatjarà el cineasta amateur reusenc Jordi Vall Ciré (1929-2026) amb la projecció de Prim, una crònica del trasllat de les restes del general Joan Prim al cementiri de Reus el 1971. La nit inclourà l’entrega de guardons i l’anunci del Premi Honorífic. La gala serà el dissabte 7 de novembre a les 21.00 hores.

La Secció Oficial reuneix quatre films que proposen noves mirades sobre el passat. Per què no escric res, d’Isabel Fernández, recupera la veu de Carmen Laforet, autora de Nada amb només 23 anys. Amílcar, de Miguel Eek, recupera la figura d’Amílcar Cabral, líder del moviment anticolonial de Guinea-Bissau i Cap Verd. Khartoum, una creació col·lectiva, segueix cinc personatges sudanesos en la seva recerca de la llibertat. Completa la secció Trains, de Maciej J. Drygas, un retrat d’un segle d’història europea fet només amb imatges d’arxiu i que és la imatge del Memorimage 2026.

Memòria del territori i sessions per a estudiants

La secció MemoriReus se centra en el territori i la memòria del Camp de Tarragona. Inclou Les veus del barranc, sobre la memòria dels barris del sud de Reus; 180 campanades, sobre més de dos mil anys d’història de l’Ampolla; Un altre pare, de Mariona Guiu, que explora el dol a partir de les cintes del seu pare, i El cineasta de la ment, sobre la trajectòria de Sebastià d’Arbó com a periodista i cineasta.

La secció MemoriJove proposa sessions matinals per a estudiants per fomentar el debat i el pensament crític, amb cinc films sobre temes com les agressions masclistes, l’avortament a l’adolescència o la desaparició de víctimes del franquisme.

El festival també programa una sessió de curtmetratges comissariada pels festivals UnArchive (Roma) i MUTA (Perú), una sessió especial amb la residència artística Casa de Lava de Riudoms i la taula rodona De l’arxiu a la pantalla: Què ens ho posa difícil?, amb la documentalista Lucrecia Rocha i el productor Jordi Marquès.

Nova direcció artística

La nova directora artística del festival, Maria Colomer Canyelles, ha destacat que “les imatges d’arxiu resulten especialment valuoses ara, en un present que trontolla. Tornar a mirar no ens dona necessàriament respostes, però ens ajuda a fer millors preguntes: i el cinema continua sent un dels llocs on podem fer-les junts”.

RELACIONATS