El festival abaixa el teló després de reunir més de 1.100 espectadors al Teatre Bartrina
La pel·lícula Khartoum, de creació col·lectiva, ha guanyat el Premi Ciutat de Reus, que distingeix la millor pel·lícula de la Secció Oficial del Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus.
El festival, dedicat al cinema amb imatges d’arxiu, ha fet públic el palmarès de la 21a edició aquest dissabte al vespre, en la gala de cloenda al Teatre Bartrina, que ha presentat la periodista Montse Llussà. Hi han passat més de 1.100 espectadors, en una edició dedicada a revisitar i qüestionar les versions heretades del passat.
Khartoum mostra la realitat de Sudan d’abans i després de la guerra
Khartoum està dirigida conjuntament per cinc cineastes: els sudanesos Anas Saeed, Rawia Alhag, Ibrahim Snoopy Ahmad i Timeea Mohamed Ahmed, i el britànic Phil Cox. El film retrata la realitat del Sudan abans i després de la guerra civil.
A través d’imatges d’arxiu, recreacions i animacions, presenta les vivències de cinc persones que reflecteixen la lluita per la llibertat i la supervivència en un país marcat per la dictadura, els conflictes i el passat colonial. Va fer l’estrena espanyola al DocsBarcelona, després de passar per la Berlinale i el Sundance.
El jurat, format per Ona Balló, Alba Bosch i Jordi Abelló, n’ha destacat la narrativa experimental i ha valorat «l’ús avantguardista del croma» i «la urgència de parlar de conflictes que queden fora del focus mediàtic».
Trains, el film més premiat
Trains, de Maciej Drygas, és la pel·lícula que ha reunit més reconeixements. S’endú la Menció Especial del Jurat Oficial i els dos premis que atorguen associacions expertes en arxiu: el Premi Cinema·Rescat, al millor treball de documentació i recerca, i el Premi ADAE, al millor ús creatiu d’arxiu.
El film proposa un viatge per la història del segle XX a través d’imatges d’arxiu de trens i passatgers, contraposant el progrés i la il·lusió amb les migracions i les tragèdies humanes.
Els premis del públic i dels estudiants
Els espectadors han atorgat el Premi del Públic a Per què no escric res, d’Isabel Fernández, una reivindicació de l’escriptora Carmen Laforet, que va pagar amb l’ostracisme la seva lluita per la independència i la llibertat.
El Premi MemoriReus ha estat per a Un altre pare, de Mariona Guiu, en què la cineasta revisa les cintes enregistrades pel seu pare per explorar el dol, la depressió i les ferides dels vincles familiars.
L’alumnat que ha assistit a les projeccions del MemoriJove ha atorgat el Premi MemoriJove a Les Culpables, de Marta Duran Lozano, que vol trencar el silenci i el tabú de l’avortament en adolescents a través de centenars de testimonis.
Josep Maria Castellví, Premi d’Honor
L’historiador i documentalista submarí Josep Maria Castellví ha rebut el Premi d’Honor 2026. El jurat ha reconegut la seva «aportació exemplar a rescatar, conservar i difondre testimonis i històries».
Cloenda amb cinema amateur reusenc
El festival ha tancat amb una nit dedicada al cinema amateur reusenc, amb l’estrena mundial de 1966. Del desastre a la reconstrucció, de Josep Batista i Josep Romeu, i un homenatge al cineasta Jordi Vall Ciré (1929-2026).
L’edició es va posar en marxa amb Operació Iperita. La trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata, i ha programat 22 pel·lícules, nou d’elles estrenes catalanes, amb totes les sessions gratuïtes.
