Reus Cultura Contemporània: Les Salvatges

A elles els agrada destacar que, per sobre de tot, són un grup d’amigues. Comparteixen la quotidianitat, els problemes del dia a dia, l’amor, l’odi i, evidentment, l’amistat. I d’aquests temes i la seva perspectiva en fan música, directa i sense artificis, propera, perquè tothom l’entengui i la senti pròpia. Perquè també són un grup de punk melòdic, tristoies, però també sornegueres, que poden cantar sobre l’odi i la mort mentre la seva música ens fa transportar a una nit de festa o a una tarda anant en skate. Ni la tristesa, el seu tercer disc de llarga urada, publicat el 2024 i ple de sons californians dels anys noranta, confirma la seva seva autodefinició: “»una espècie de iplodocus que ens demostra que evolucionar no té res a veure amb aprendre a devorar la resta ni saltar més amunt que ningú”. Ells evolucionen tal com conceben aquest concepte: tenir “la tossuderia d’insistir que vas pel camí correcte, malgrat que tothom sembli anar en contra direcció».