S’han indicat alguns espais per explicar el pes de fets com la Guerra Civil a través de l’empremta que n’han deixat al cementiri de Reus
El Cementiri de Reus vol ser un espai de record i memòria, però també de divulgació i pedagogia. Amb aquest objectiu s’ha posat en marxa un projecte de senyalització d’espais. Es vol explicar el pes que han tingut en la història de la ciutat de Reus esdeveniments transcendentals com la Guerra Civil.
Montserrat Flores, regidora de govern de l’Ajuntament de Reus i consellera delegada de FuneCamp, subratlla que totes les guerres provoquen morts que no haurien d’haver succeït, totes violentes, i que això té impacte en la història de la ciutat. Flores exposa que “no només donem resposta a la necessitat d’aquella família que allí hi hagi una explicació, sinó que això ajudi a entendre la guerra per part de la ciutadania”.
La capella dels herois de Vilallonga i el Morell, testimoni de dues guerres
Flores subratlla que es fa “amb aquesta voluntat pedagògica d’explicar moments de la història de Reus a través del cementiri com a espai que els recull”. S’ha començat per dos espais que, tot i ser anteriors, van tenir un nou moment d’importància durant la Guerra Civil. Per una banda, la capella anomenada dels herois de Vilallonga i el Morell.
A l’espai que acollia les víctimes del conflicte carlí del segle XIX també s’hi van enterrar militars republicans. Flores recorda que les víctimes liberals “eren un símbol de la defensa de la llibertat en aquell segle XIX en el qual la defensa de la llibertat era liberals contra carlins”. En aquesta línia, “cent anys després, a la Guerra Civil, tenien molt clar que la defensa de la llibertat era República contra franquisme i feixisme i, per tant, algunes de les víctimes del feixisme caigudes al front van ser enterrades aquí”.
La inquietud d’un particular enceta la recerca de la fossa Militars
El segon espai no tenia senyalització fins ara, però es coneix com la fossa Militars. Un ciutadà va informar que hi havia enterrat el seu avi. La recerca posterior ha comprovat que la fossa es va obrir l’any 1910 a petició de la guarnició militar de la plaça de la Llibertat per acollir-hi els joves que poguessin morir durant el servei militar que feien a Reus.
Els registres també demostren que, durant la Guerra Civil, també s’hi van enterrar militars morts al front, o ferits que s’havien traslladat a hospitals de la zona. Una part d’aquests van morir després de la batalla de l’Ebre. “Un cop trencat el front de l’Ebre, les tropes franquistes envaeixen Catalunya, i no ho fan amb un passeig militar com ha volgut fer creure la historiografia franquista”, apunta Flores.
De fet, “les tropes republicanes se situen no per capgirar cap victòria, perquè el resultat era evident, sinó per retenir la invasió franquista imminent”. En el cas dels republicans enterrats a la Fossa Militars, “molts d’ells van morir en enfrontaments al Montsant i la serra de la Llena, intentant ajudar totes les persones que hem vist a les imatges que anaven a l’exili cap a França”.
Aquestes noves explicacions se sumen a la línia oberta amb la ressignificació de l’obelisc que havia presidit la plaça de la Llibertat, que el franquisme va anomenar plaça dels màrtirs. El règim s’hauria apropiat, de fet, d’un monument que volia retre homenatge als liberals caiguts cent anys abans durant les guerres carlines. Ara la peça és al Cementiri General de Reus, on l’acompanya una explicació de la seva història.
