En la majoria de portals immobiliaris només hi ha una vintena d’habitatges anunciats, i tots de més de 600 euros. Només en un portal se’n troba un de 550 euros que té una superfície de 40 metres quadrats

La situació a Reus pel que fa a l’oferta de pisos de lloguer no millora. Des de fa mesos que la xifra d’habitatges a disposició del mercat és d’una vintena. Aquesta és la realitat que, com a mínim, es pot copsar seguint els anuncis que hi ha a les principals plataformes digitals i portals immobiliaris.
No és una casuística única de la ciutat de Reus, aquesta dinàmica es pot veure en la gran majoria de ciutats mitjanes de Catalunya i és especialment més dura a les grans capitals, com Barcelona.
Els pisos de lloguer a Reus
En portals com Fotocasa o Habitaclia, l’oferta és la següent. Una vintena de pisos de mitjana en els darrers mesos amb un preu que en cap cas és inferior a 600 euros. Els pisos oferts tenen una superfície de 70 i 60 metres respectivament. Aquests són els preus mínims, perquè el preu mitjà en aquests dos portals supera els 850 euros al mes de lloguer. Els pisos més cars s’enfilen fins als 1.500 euros al mes, i el més car en aquests dos portal, un de 126 metres quadrats, a 1.800 euros el mes.
Un cas a part és el portal Idealista, que incrementa l’oferta. S’hi troben fins a 46 pisos anunciats dels quals tres es troben per sota dels 600 euros. El més barat, 549, és un pis de 40 metres quadrats.
En aquest portal s’hi inclouen molts més pisos de preus elevats, amb el més car de tots, un xalet de 300 metres quadrats que costa 5.500 euros al mes.

Les conseqüències
Aquesta realitat fa mesos que es viu arreu de Catalunya. I és una realitat que té les seves derivades. Com més demanda hi hagi i menys oferta existeixi, més fàcil és que els preus s’enfilin. En el cas de Reus, parlem d’una ciutat que es considera de mercat tensionat, i el decret llei aprovat per la Generalitat sobre l’habitatge regula el topall de preus, segons uns índexs que varien en funció de diversos factors.
Els administradors de finques asseguren que sempre que surt una oportunitat els candidats es compten per desenes, i en aquest és el propietari el que té la potestat de seleccionar el llogater que més el convenç. Aquesta és una realitat que els sociòlegs asseguren que dificulta l’accés a l’habitatge de persones en risc d’exclusió social.