La regidora Montserrat Flores reclama incorporar aquesta fossa al relat públic de la guerra i la postguerra a Reus
Les prospeccions per localitzar la fossa comuna de la fàbrica Pich Aguilera han arrencat aquest dimarts al carrer Jacint Barrau de Reus. Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament, ha explicat que les tasques, impulsades per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat, consisteixen a detectar senyals electromagnètics al subsol que puguin indicar la presència del pou on haurien estat llançats els cossos de les persones assassinades al camp de concentració franquista que va existir a l’indret l’any 1939.
Flores ha subratllat que la recerca es fonamenta en dues fonts: el testimoni oral sobre el pou i els assassinats, i la documentació de l’Arxiu Municipal de Reus, que acredita l’existència d’un pou en aquella zona que la fàbrica Pich Aguilera utilitzava tot i que estava ubicat fora del seu perímetre. “La documentació de l’Arxiu Municipal ens ha indicat, primer, on hi havia un pou en aquest moment, i, segon, per quina raó”, ha precisat la regidora.
Una prospecció sense excavació
Les tasques d’avui no impliquen cap intervenció física al terreny. Els tècnics treballen de manera prospectiva, és a dir, analitzant el subsol des de la superfície sense excavar. Els resultats no estaran disponibles immediatament: la regidora ha avançat que caldrà esperar uns quants dies per obtenir-los.
Si les dades confirmen la localització del pou, la Generalitat podrà decidir incorporar-lo al pla d’actuació sobre fosses comunes i, eventualment, procedir a la identificació i dignificació de les persones que hi van ser enterrades. Flores ha definit aquest pas com “l’objectiu final” del procés.
Incorporar la fossa al relat de la ciutat
La regidora ha posat èmfasi en la necessitat que l’Ajuntament de Reus assumeixi la responsabilitat de fer memòria d’aquests fets. Ha recordat que les persones assassinades, segons el testimoni oral d’Anton Maria Batlle, eren possiblement figures destacades de la República que no havien estat ni tan sols condemnades formalment. “La ciutat ens hem de fer responsables d’aquest record i d’aquesta justícia cap a la memòria d’aquestes persones”, ha afirmat.
Flores ha remarcat que, des de l’Arxiu Municipal, ja es treballa en recerca i recollida de testimonis sobre la postguerra, i ha defensat que aquesta fossa ha de sumar-se al relat públic de la guerra i la postguerra a Reus, al costat d’altres episodis com els bombardejos, els refugis o l’entrada de les tropes franquistes el 15 de gener. Quant als formats concrets d’homenatge i reconeixement, ha apuntat que correspon al Memorial Democràtic definir-los.
