La formació ha fet balanç de la primera meitat de mandat traient pit dels projectes que lidera

ERC de Reus es reivindica com una peça clau en el govern de Reus des que va entrar-hi, i també en aquest mandat. És el discurs que s’ha transmès aquest dimecres durant el balanç de la primera meitat de mandat dels republicans. Quinze dies després que la majoria de partits del plenari, la formació ha volgut repassar què han donat de si els dos últims anys, però no s’han estat de treure pit, també, d’etapes anteriors.

Ho han fet mostrant el lema que, pel que sembla, serà el protagonista dels dos pròxims anys de la política del partit que, almenys a la capital del Baix Camp, s’ha traduït en Ambició, Reus, futur. La compareixença l’han fet els cinc membres del grup municipal, però també Carles Prats com a portaveu de l’executiva local. L’exregidor ha aportat una visió general, també en clau nacional, de la situació política actual.

En l’àmbit local, els republicans es fan seva la crítica que la juntaire Teresa Pallarès feia contra el govern: que només donen continuïtat a projectes d’altres mandats. Des del punt de vista d’Esquerra, això demostra el seu pes dins del govern local.

ERC de Reus s’erigeix en peça clau del govern actual i dels anteriors

La cap de files republicana i primera tinent d’alcaldessa, Noemí Llauradó, ha admès que “estem contents perquè hem pogut liderar àrees que ja havíem portat o en les quals havíem participat”. Ha sentenciat que “això és garantia que allò que vam començar a teixir en mandats anteriors, pot veure la llum”.

Els cinc membres del grup municipal d’Esquerra han tret pit dels respectius projectes. Llauradó s’ha centrat en les estratègies consensuades amb el sector privat per atraure inversió econòmica i turisme. Una planificació que, fins ara, apunta que no existia. Daniel Recasens ha destacat la reforma del Museu de Reus i l’aposta per una programació cultural estable i per la música en viu a través de concerts i festivals.

També ha mencionat l’antic Centre Catòlic i Teatre Bravium, al qual ha anomenat Espai Presó 13. Ha insistit que el nom no fa la cosa, i que l’objectiu és que sigui un espai centrat en la creació artística. Pel que fa a Montserrat Flores, ha tret pit de Funecamp, un projecte amb mentalitat metropolitana pioner a tot l’Estat, i de l’aposta de l’Arxiu Municipal per la memòria històrica.

Es dona continuïtat a projectes encetats anys enrere

Preguntada per la premsa ha assegurat que “passat l’estiu hi haurà novetats” pel que fa als Pressupostos Participatius, que es volen convocar enguany. Marina Berasategui ha repassat projectes urbanístics com el del carrer Ample o la zona sud fent molt d’incís en la necessitat d’arribar a consensos. Respecte al barri del Carme ha descartat que les obres comencin aquest mandat, però ha anunciat que ja hi ha un conveni aprovat entre l’Ajuntament, el CatSalut i l’Incasòl.

Ara cal que l’Institut Català del Sòl presenti les bases per licitar la redacció del projecte executiu. Com a presidenta de Reus Transport s’ha referit a l’ampliació del Bus x tu perquè arribi a tota la ciutat. Una mesura que ha de permetre, millorant l’aprofitament de la flota actual de vehicles, reforçar les línies que fan servir els estudiants reusencs per anar als instituts.

La intervenció l’ha tancat Òscar Subirats, que ha repassat el projecte de l’Escola d’Oficis que s’ha d’instal·lar al Vapor Vell. Un projecte del qual la primera fase d’obres està en marxa, però falta veure si s’hi podrà encadenar la segona. Pel que fa a la seva concepció filosòfica, a l’octubre s’ha de produir una nova trobada per impulsar la col·laboració publicoprivada que ha de governar l’organisme.

Crítiques velades al PSC

Durant la compareixença d’aquest dimecres els republicans han mostrat lleialtat al govern, però també discrepàncies. Sense crítiques frontals, sí que han evidenciat que han percebut canvis de rumb en algunes àrees que havien dirigit els republicans en anteriors mandats. Un exemple ha sigut Flores, que ha donat a entendre que s’ha aixecat el peu de l’accelerador pel que fa a les polítiques feministes i per als drets del col·lectiu LGTBIQ+.

En una línia similar s’ha expressat Subirats, plantejant que a l’àrea de Joventut s’han posat en marxa iniciatives que, malgrat algun “canvi de nom”, són apostes encetades pels republicans. Sí que ha percebut canvis que no comparteix, segons ha deixat entreveure, en àmbits com la salut o la gent gran.