El grup municipal d’ERC Reus defesa l’auditori de proposat per la Diputació, però descarta fer-lo al Vapor Vell

El grup municipal d’ERC Reus ha volgut donar el tret de sortida al curs polític 2025 – 2026 aquest dilluns al vespre. Ho ha fet amb un acte per a la militància en el qual han repassat els principals projectes del govern local. La majoria dels quals, o almenys els de més pes, han de fer avenços significatius l’any vinent. La cap de files republicana, Noemí Llauradó, ha qualificat el 2026 com “l’any clau del mandat” en aquest sentit.

Tan ella com Daniel Recasens, portaveu del grup municipal, i la resta de l’equip han repassat els àmbits d’actuació sobre els quals ERC Reus té responsabilitats al govern del consistori. I de fet també més enllà, tenint en compte que un dels projectes que han destacat és l’auditori que Llauradó, com a presidenta de la Diputació de Tarragona, va proposar construir a Reus.

ERC Reus reivindica l’auditori de la Diputació

Un equipament que hauria generat tibantors en el si del govern reusenc. Per una banda, l’alcaldessa, Sandra Guaita (PSC), va considerar que no era prioritari després d’afirmar que se n’havia assabentat per la premsa. En segon terme, la mateixa batllessa hauria proposat —segons algun mitjà de comunicació— ubicar-lo al Vapor Vell, on es projecta l’Escola d’Oficis.

Per tot plegat, els republicans han volgut deixar clar, d’una banda, que l’auditori és una necessitat. Recasens —és regidor de Cultura— ha apuntat que, si una administració com la Diputació proposa un equipament com aquest, no tindria sentit desmerèixer-ho. També ha apuntat que no veu viable, des d’un punt de vista tècnic, la ubicació del Vapor Vell.

Segons s’ha plantejat, la Diputació ja ha comunicat a l’Ajuntament una ubicació preferent per a l’equipament, que no s’ha volgut fer pública. Tot i això, Llauradó ha volgut tancar la qüestió assegurant que no hi ha “mala maror” entre els socis de govern, sinó que, com a molt, hi ha hagut algun malentès, segons ha afirmat.

Les ordenances fiscals, més avançades que els pressupostos

Durant l’atenció als mitjans de comunicació prèvia a l’acte per a la militància, el grup municipal d’ERC Reus s’ha referit als pressupostos de l’Ajuntament de Reus per al 2026. Un expedient que es negocia aquests dies entre els socis de govern i que ha d’anar condicionat al de les ordenances fiscals. Segons Llauradó, aquesta segona peça sí que estaria més avançada.

Pel que fa als comptes, ha recordat que l’equip de govern es troba sobradament dins del termini establert per aprovar-los. Un dels punts que inclouran, segons ha apuntat la cap de files i ha reafirmat la regidora de Participació, Montserrat Flores, són els pressupostos participatius. Una iniciativa nascuda l’any 2017 que ha canviat de format amb el pas del temps.

L’últim anunci del govern de Reus al respecte deixava clar que se’n proposaria una sola edició per mandat. Un anunci que arribava després que les convocatòries anuals amb 750.000 euros de pressupost passessin a anunciar-se biennalment amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Aquesta modificació, però, va quedar estroncada per la pandèmia, sacrificant-ne una edició per aportar els diners al pla de xoc i reduint el pressupost de la següent. Segons ha apuntat la regidora, “els pròxims dies” hi haurà notícies sobre l’edició d’aquest mandat, prevista per l’any vinent.

El grup municipal d’ERC Reus treu pit dels projectes engegats

Els republicans també han destacat projectes de llarg recorregut, com les transformacions urbanístiques previstes. S’han referit a projectes com el del barri del Carme, el del carrer Ample o el de l’antiga Hispània —ara Complex Riera segons la nomenclatura del govern—. També a la reforma del Carrilet, que aquest mateix dilluns s’ha fet públic que ha de rebre sis milions d’euros de fons europeus.

Juntament amb l’Escola d’Oficis i l’antic Teatre Bravium o Centre Catòlic —Presó 13, segons la nomenclatura d’ERC Reus—, són qüestions que han d’avançar, almenys pel que fa als tràmits, durant el 2026. Totes elles, com ha subratllat l’equip republicà, engegades en anys i mandats anteriors.