Les entitats reclamen l’aprovació d’una llei per garantir estabilitat habitacional a les persones sense llar
Nadal s’associa sovint amb retrobaments familiars i celebracions, però no tothom pot viure-ho de la mateixa manera. Mentre moltes llars s’omplen de caliu, hi ha persones que passen les festes al carrer, invisibilitzades enmig de l’ambient festiu. El sensellarisme és una realitat present tot l’any, però durant les èpoques nadalenques es fa especialment evident la desigualtat social.
Al Camp de Tarragona, entitats com la Fundació Bonanit treballen per donar resposta a aquesta realitat. L’organització ofereix una atenció integral a persones en situació de desemparament i sense llar, gestionant recursos d’emergència, però també alternatives d’estabilitat habitacional. Tal com explica Antoni Vives, vocal de la Fundació Bonanit, aquest ens acull “diàriament 80 persones, que multiplicat pels 365 dies de l’any, són gairebé 24.000 pernoctacions en un any“.
La Fundació gestiona l’alberg de Tarragona amb una vintena de llits, així com disset habitatges per unitats familiars. A més, tenen pensions i habitacions que es lloguen especialment durant els mesos de fred, en el marc de l’operació iglú.
Un any complicat
El 2025 no ha estat una excepció, i ha estat un any d’igual o més activitat que els anteriors. Una tendència que preocupa a les entitats socials, que alerten que el sensellarisme va en augment, especialment per la manca d’habitatge assequible i l’encariment dels lloguers. Precisament, la Fundació vol adquirir més habitatges per ampliar els projectes d’estabilització residencial. Una fita que es troba amb dificultats econòmiques i administratives.
Que les institucions ajudin
En aquest sentit, les entitats reclamen un pas endavant institucional amb l’aprovació de la llei contra el sensellarisme, que els permetria disposar d’habitatges per allotjar persones sense sostre de manera estable, treballar amb elles des d’una perspectiva social i facilitar la seva reinserció laboral, entre d’altres. “La llei està dormint als calaixos del Parlament de Catalunya des de fa tres anys. No entenc perquè no s’aprova“, assenyala Vives.
“Estem governats per governs d’esquerres, que sembla que són més sensibles en aquestes qüestions del sensellarisme, però la llei continua sense tirar endavant“, conclou. Més enllà de l’emergència, el que reclamen les entitats és una solució estructural. Un sostre no hauria de ser una excepció, sinó un dret garantit per a tothom.