D’un article del 2001 a testimonis orals i gràfics, així va néixer la investigació que situa la fossa Pich Aguilera a la ciutat

La idea de la possible existència d’una fossa de la postguerra a Reus va començar al 2001, amb un article d’Anton Batlle, però no va ser fins fa un any i mig quan els historiadors Cristian Muñoz i Joan Olivella van començar a investigar a partir d’aquest article. Muñoz ens descriu aquest inici del projecte com “vam trobar l’article original en que es parlava de tot això, a partir d’aquí vam començar a treballar amb l’arxiu i vam publicar tot el que teniem”.

A partir d’aquí, es va obrir una línia de treball conjunta amb l’Arxiu de Reus per revisar documentació urbanística de la zona. Quan la informació es va difondre a través de xarxes i mitjans de comunicació, un descendent de la família vinculada a l’espai, Miquel Pich Aguilera, es va posar en contacte amb els historiadors. Entre el seu llegat i l’arxiu van trobar una fotografia d’un vol americà del 1956 on es veu el posible pou.

La revisió d’altres plànols i esbossos conservats a l’arxiu municipal va permetre reforçar aquesta hipòtesi, ja que en alguns documents apareix mencionat el pou dels senyors Pich Aguilera. Segons les referències històriques, aquest pou podria tenir uns dos metres i mig de diàmetre i una profunditat que podria arribar al centenar de metres, tot i que els investigadors assenyalen que aquestes dades s’hauran de confirmar amb estudis tècnics.

Tota la documentació recopilada s’ha traslladat a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat, que ja ha realitzat una prospecció a la zona senyalada. Els resultats podrien conèixer-se en les pròximes setmanes i determinaran si és viable iniciar una excavació. La possible identificació d’aquest espai permetria situar amb més precisió un punt qua ja es troba dins del mapa de fosses de Catalunya.

Les prospeccions

Les prospeccions es van iniciar el passat 31 de març al carrer Jacint Barrau de Reus. Les tasques impulsades per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat van analitzar, a través de senyals electròmagnètics, la sinuositat del territori per trobar irregularitats que identifiquessin la localització del pou. Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transpariència i Participació ha senyalat la col·laboració de l’institut Baix Camp, que ha facilitat l’accés a les seves instal·lacions per poder portar a terme les prospeccions també dintre de l’institut.