El jurat considera que és una evidència més de la qualitat i el potencial de la gastronomia de casa nostra

L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona ha celebrat, aquest dilluns, el seu concurs de tapes, que ha reunit una dotzena de propostes. En períodes de mitja hora, i de dos en dos, els establiments participants han elaborat, emplatat i servit la seva proposta al jurat, que n’ha de valorar diferents criteris.

El vicepresident de l’AEHT, Manel Ortiz, ha explicat que el jurat té en compte l’adequació de la proposta al format de tapa o pintxo, la viabilitat de fer-la en un establiment hostaler, la presentació, el sabor i la textura, l’originalitat i l’ús de productes autòctons o de proximitat.

Els premis i concursos són prova de la «passió» dels cuiners de casa nostra

El president del jurat és Pep Moreno, xef del restaurant Deliranto de Salou, guardonat amb una estrella Michelin i un Sol Repsol. Des del seu punt de vista, concursos com el de l’AEHT demostren per davant de tot, la passió que es manté als fogons de casa nostra.

«Cada dia més gaudeixo de gent que es vol presentar en un concurs», explica. Especialment, afegeix, perquè «en l’època que vivim, veus gent a la qual li sortirà millor o pitjor, però veus il·lusió i ganes de dignificar l’ofici«. És per això que considera que és un deure col·lectiu «lluitar perquè això no es perdi, i a més de parlar de números i economia, també hi posem passió i ganes».

De fet, Moreno apunta que la proliferació de reconeixements i de concursos com el de l’AEHT demostra el potencial gastronòmic de les nostres comarques. «Alguna cosa està canviant, perquè històricament no hi havia una gran representació de premis a la zona», afegeix. Ara, reivindica Moreno, «cada vegada més, la província de Tarragona dona més referència dels grans productes i els grans cuiners que té».

Una realitat que també percep a través de l’Escola d’Hostaleria de Cambrils, on els alumnes «no tenen tanta necessitat de marxar fora per poder prosperar, sinó que aquí també tenen oportunitats». Moreno admet, això sí, que s’ha perdut o viu moments menys dolços la gastronomia més quotidiana, de menú econòmic i ràpid. Un mal que pateix tota la península Ibèrica, segons exposa, per l’impacte directe o indirecte de diferents condicionants en el sector de la restauració.