Aigües de Reus treballa actualment en el desplegament de punts de control de la xarxa d’abastament d’aigua a tota la ciutat que, amb el suport de tecnologia d’intel·ligència artificial, ha de permetre el perfeccionament dels treballs que es duen a terme de manera continuada per a la localització de fuites a la xarxa de la ciutat. L’objectiu del pla és garantir encara més la màxima eficiència del sistema de subministrament d’aigua, que a Reus ja presenta rendiments superiors a la mitjana catalana i espanyola des de fa més de vint anys.

El desplegament que es du a terme consisteix en la localització i adequació de 1.500 punts de control de la xarxa de canonades, on s’instal·laran tot un seguit de sensors acústics (anomenats prelocalitzadors) que han de servir per monitorar la xarxa i transmetre les dades a una plataforma d’anàlisi que utilitza intel·ligència artificial. 

En aquests moments, ja són un centenar els sensors operatius, mentre que Aigües de Reus treballa amb l’objectiu d’arribar a sumar-ne un total de 300. Uns 300 aparells que aniran instal·lant-se rotativament i de manera planificada en els 1.500 punts que ara s’estan predefinint. Aquests sensors acústics es monitoren de forma continuada, de la mateixa manera que es controlen telemàticament els cabals d’entrada i sortida d’aigua, així com les pressions existents en tota la xarxa d’abastament.

L’acústica

La detecció de fuites a la xarxa mitjançant l’acústica no és cap novetat, i històricament s’han fet servir sistemes d’escolta de tota manera. Els aparells actuals, però, incorporen tecnologia de primera línia i s’integren al sistema de monitoratge continuat, amb la qual cosa és possible detectar fuites en qualsevol moment i des del centre de control.

Un cop la informació captada pels sensors arriba a les plataformes d’anàlisi d’Aigües de Reus, s’analitza mitjançant un programari d’intel·ligència artificial que, a partir de l’encreuament de dades i les coincidències detectades, permet localitzar les fuites (fins i tot les més petites) o problemes a les canonades d’una manera molt ràpida i força acurada.

L’esmentat programari està connectat als sistemes d’informació geogràfica d’Aigües de Reus (on hi ha representada tota la xarxa de la ciutat), la qual cosa permet definir i indicar exactament els punts de la canonada on pot haver-hi una fuita o escapament. A partir d’aquest moment, un equip especialitzat es desplaça fins al lloc de la incidència amb l’objectiu d’establir el punt de fuita exacte i quina ha de ser la intervenció que es precisa.

Millora de l’eficiència

“Encara que tinguem una xarxa d’abastament amb un rendiment per sobre de la mitjana, treballem per fer les coses encara millor en un moment en el qual la sequera, l’emergència climàtica i l’escassedat d’aigua ens obliguen a ser encara més eficients, cosa que ens permeten eines tecnològiques tan avançades com la intel·ligència artificial”, afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

El control i vigilància de la xarxa de subministrament és una de les feines essencials del dia a dia en tot servei de gestió d’aigua. En aquest sentit, la xarxa de distribució de la ciutat de Reus compta des de fa anys amb sistemes de monitoratge, que, per exemple, permeten regular pressions i cabals, a més de visualitzar en temps real les variables de cabals i pressions a tota la xarxa de distribució. Igualment, mitjançant un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), es disposa d’informació geogràfica de totes les xarxes i de tot un seguit de dades, detalls i paràmetres que permeten detectar possibles incidències o avaries d’una manera ràpida i eficient.

Control de principi a fi

Tot plegat se suma a un seguit d’eines i recursos que s’utilitzen en el dia a dia per a un millor control i gestió de la xarxa d’aigua de la ciutat. Així doncs, a banda de la implantació dels sistemes de control de fuites esmentats, la ciutat també disposa d’un sistema de Monitoratge i Control de tota la xarxa, mitjançant el qual es mesuren els cabals a l’entrada de la xarxa que transporta l’aigua des dels dipòsits fins a cadascun dels sectors en què s’estructura la distribució de l’aigua per tot el terme municipal.

Per fer-ho possible, es disposen de cabalímetres de control que permeten mesurar i predir amb eines d’intel·ligència artificial els cabals d’aigua que circulen a cada moment, fent balanços dels cabals injectats a la xarxa amb els circulants en cada sector, i alertant en casos de possibles fuites. També fan possible la detecció de desajustaments quan els cabals que hi ha a la xarxa difereixen dels cabals previstos.

La xarxa d’abastament de la ciutat de Reus s’ha estructurat en més de 30 sectors independents on es distribueix l’aigua a través d’una xarxa de canonades i que, mitjançant escomeses, arriben fins als domicilis, empreses i comerços. En cadascun d’aquests sectors es disposa d’una o dues entrades que mesuren i controlen el cabal d’arribada de l’aigua, pressions, qualitat, etc. El monitoratge permet establir les corbes de cabals diaris, i així poder detectar els consums anòmals. Tot plegat permet anticipar-se al màxim en la detecció de fraus, pèrdues d’aigua o d’altres problemes en l’abastament.

Control de pressions

Una altra eina que permet un control sobre l’eficiència de la xarxa és el control automàtic de pressions. Si la pressió de l’aigua és necessària per poder-la conduir a través de la xarxa de canonades, també és veritat que les pressions elevades són un gran enemic en la seva vida útil. És per això que en les hores nocturnes, en condicions de baix consum i alt nivell d’aigua als dipòsits, la regulació de la pressió permet allargar la vida de tots els elements que configuren la xarxa de subministrament així com disminuir les fuites d’aigua.

Campanyes de detecció de fuites

És en aquest context que, al llarg dels darrers anys, també s’han intensificat les campanyes de verificació de l’estat de les canonades i la identificació de possibles fuites. Al llarg dels darrers mesos, s’han revisat intensivament quatre sectors de distribució de la ciutat, que han aconseguit identificar un reduït nombre de fuites i millorar el rendiment de cadascun dels trams. S’han identificat fuites anomenades ocultes, que no afloren a la superfície.