Griñó, l’Agència de Residus de Catalunya i el Port de Tarragona, al punt de mira de Gepec i d’IPCENA

Gepec i IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural) s’han personat en la causa contra el tràfic de residus internacional destapada el mes de gener. Empreses italianes haurien pagat més de 19 milions d’euros entre el 2021 i el 2024 a una presumpta organització criminal que hauria portat, cada any, 30.000 tones de residus urbans d’Itàlia a instal·lacions i abocadors de Constantí, Riba-roja d’Ebre, Lleida i Conca.

El cas es va destapar arran d’un documental televisiu, i el mes de gener va culminar amb un operatiu de la Guàrdia Civil en el qual es van detenir 22 persones i es van fer entrades a abocadors i empreses. Gepec i IPCENA volen arribar al fons de la qüestió per depurar responsabilitats, i apunten a diversos implicats. Per una banda, Griñó, l’empresa de gestió de residus de la qual es van detenir alguns directius durant l’operatiu del gener.

Es tracta d’una empresa que va arribar a demandar els autors del documental que va destapar el cas i les entitats que el van projectar a les Garrigues. Tenint en compte que van deixar caure la denúncia dos dies després de presentar-la, les entitats ecologistes apunten que l’únic objectiu era intimidar els autors del documental i els activistes que volien projectar-lo.

Gepec reclama responsabilitats al Port de Tarragona i a l’Agència de Residus de Catalunya

Gepec i IPCENA també apunten al Port de Tarragona i a l’Agència de Residus de Catalunya, que consideren que haurien permès o no haurien detectat les operacions presumptament delictives. El president de Gepec – EdC, Xavi Jiménez, etziba que “o bé a l’Agència de Residus són uns ineptes, o hi ha alguna presumpta implicació, ja sigui de connivència, de no fer les inspeccions, o de permetre el que no es podia permetre”.

De fet, sospiten de tractes de favor, per exemple, a l’hora de rebaixar irregularment una multa imposada a Griñó. El membre d’IPCENA, Joan Vázquez, apunta que “Josep Maria Tost, exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya, va aplicar un 40% —de rebaixa d’una multa greu—”. “Si la normativa diu que no es pot aplicar, no sé quin nom té això, però més clar, l’aigua, és un suposat tracte de favor claríssim”, sentencia.

El jutge veu indicis d’organització criminal

Als investigats per l’entramat se’ls acusa de falsedat documental, delictes contra els recursos naturals i el medi ambient i pertinença a organització criminal. L’advocat Carles Perdiguero subratlla que “el jutjat considera que hi ha base per investigar una conducta basada en una estructura organitzada, on pot haver-hi distribucions de rols i un principi jeràrquic entre unes persones i unes altres”.

Per tot plegat reclamen endurir el codi penal en aquesta matèria i dotar dels recursos necessaris els mecanismes de supervisió públics. També exigeixen aplicar la normativa europea que ja està en vigor, i que estableix que els residus s’han de tractar al lloc on es generen.

Gepec reforça l’oposició a abocadors com el de Riba-roja

Les entitats ecologistes afegeixen que aquest cas demostra el que fa anys que defensen, que alguns dels abocadors implicats, com el de Riba-roja, estan sobredimensionats. És a dir, que el volum de residus que justificava la seva construcció contemplava també l’arribada dels milers de tones procedents del presumpte entramat criminal.

Jiménez recorda que fa anys que ja denunciaven “que els abocadors de Riba-roja i Tivissa no estaven justificats, que no responien a necessitats de país”. “Ara demostrem que és així, el país no necessita aquests grans abocadors”. De fet, afegeix que “els grans abocadors eren, bàsicament, eines necessàries per fer possible i viable el tràfic internacional de residus“.