Com decideix el SEM quins recursos mobilitza i on trasllada cada pacient?

Quan es produeix un accident, s’activa una complexa cadena de coordinació entre els diferents serveis d’emergència. Des de la primera trucada al 112 fins a l’arribada de l’ambulància, cada decisió és clau per garantir una resposta ràpida i adequada.

La majoria dels avisos entren a través del 112, el telèfon únic d’emergències. Des d’allà es classifica la incidència i l’avís arriba simultàniament als serveis que han d’intervenir. En un accident de trànsit, per exemple, es pot activar alhora la resposta dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i el Sistema d’Emergències Mèdiques.

La informació que aporta la persona que alerta és clau. Saber on s’ha produït l’accident, quants vehicles hi ha implicats o si hi ha persones atrapades permet dimensionar l’emergència i mobilitzar els recursos necessaris. Mentre es continua recollint informació, les primeres ambulàncies ja poden estar de camí.

Com es prioritza l’atenció als ferits?

Un cop al lloc dels fets, els equips sanitaris valoren la situació i determinen la gravetat de les víctimes. En els accidents amb múltiples afectats, cal establir prioritats per decidir quins pacients necessiten una evacuació més urgent.

Marc Palau, sotscap de la Sala CECOS Reus, explica que existeix una catalogació d’incidents amb múltiples afectats, que són aquells que superen els recursos i ambulàncies disponibles. En aquests casos, sempre marxa primer cap a l’hospital el ferit que necessita un quiròfan.

El sistema classifica els ferits en quatre categories: verds (lleus), grocs (menys greus), vermells (greus) i negres (èxitus). Els vermells quirúrgics són els primers a evacuar-se, ja que necessiten una intervenció immediata «com pot ser una transfusió de sang o l’atenció d’una hemorràgia interna».

Aquest procés de classificació, conegut com a triatge, permet identificar ràpidament els casos més crítics i garantir que els recursos disponibles es destinin primer als pacients amb més risc vital.

Proximitat o centre útil: com es tria l’hospital?

Una altra de les decisions més importants arriba quan s’ha de determinar a quin hospital es trasllada cada pacient. La proximitat no sempre és el factor determinant.

Segons Palau, els hospitals estan classificats per categories assistencials segons els recursos que tenen. Els hospitals comarcals, com el del Vendrell o Valls, no disposen d’UCI. Per això, encara que estiguin a prop, només s’hi traslladen pacients greus per estabilitzar-los, ja que no compten amb els recursos d’un hospital de tercer nivell, com el Joan XXIII.

La disponibilitat d’especialitats com neurologia i cardiologia també és determinant. «Un pacient amb un infart mai serà traslladat a Reus o a Santa Tecla, perquè aquests centres no disposen de cardiologia intervencionista ni poden fer un cateterisme».

La primera destinació no sempre és la definitiva. Segons com evolucioni el pacient o el resultat de les proves diagnòstiques, pot caldre un segon trasllat cap a un altre centre amb recursos més especialitzats.

Es tracta d’un sistema de coordinació permanent que busca garantir que cada pacient rebi l’atenció més adequada en cada moment i arribi al centre més preparat per atendre’l.