Desmantellada una organització criminal internacional que actuava contra persones d’edat avançada: 84 víctimes, més de 2,5 milions d’euros estafats i 53 detinguts

La investigació conjunta entre Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i la Policia Judiciaria Portuguesa, en coordinació amb Europol, ha conclòs amb la detenció de 53 persones per estafes telefòniques en un operatiu policial a Catalunya, Andalusia i Portugal.

L’organització criminal estava deslocalitzada per dificultar la investigació policial. Els caps de l’entramat criminal que realitzaven la trucada telefònica a les víctimes estaven físicament a Portugal, mentre que els executors del frau es localitzaven a Andalusia i Catalunya.

L’operatiu d’explotació del cas es va dur a terme el dia 4 de juny, quan es van dur a terme 19 entrades i perquisicions a Tarragona, Sevilla (Andalusia) i Faro (Portugal). A les entrades i perquisicions es van trobar joies, més de 20.000 euros d’efectiu, equips informàtics i documentació que els vincula directament amb els fets investigats.

Estafes telefòniques i robatoris violents

La investigació es va iniciar a principis de l’any 2023, quan els investigadors van detectar un increment de fets delictius amb un mateix patró criminal: les víctimes, totes elles d’edat molt avançada, rebien una trucada per part d’un suposat empleat del departament de seguretat d’una entitat bancària. En aquest punt, els avisaven que estaven sent observades per grups criminals que els hi volien sostreure els seus diners, i les atemorien durant dies sota aquesta afirmació.

De vegades, aquests falsos tècnics ensarronaven les víctimes perquè les acompanyessin personalment al banc per tal d’aconseguir transferències bancàries cap a comptes corrents controlats per l’organització.

Els investigadors van constatar que els detinguts havien visitat el domicili d’una mateixa víctima diferents vegades per aconseguir esprémer-la econòmicament fins al màxim, realitzant fraus que podien arribar a més de 400.000 euros.

En una de les estafes, un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir en el domicili de la víctima, fins que va poder obrir amb una radial la seva caixa forta, sota el pretext que volia emportar-se les seves joies a un lloc més segur dintre del banc. Es tractava d’una dona de 74 anys que vivia sola.

Organització deslocalitzada que estafava i blanquejava

Els principals autors, i considerats cervells de la trama residien a Portugal. Des d’allà, feien les trucades de telèfon, que acostumaven a ser a telèfons fixos. La hipòtesi policial és que aquestes trucades es feien de forma massiva sobre una localitat concreta i, a partir d’aquí, desplegaven el seu engany un cop identificat un candidat “apte” pels seus propòsits. Executaven l’engany amb una gran tenacitat i capacitat de persuasió.

L’enorme volum de diners que obtenia l’organització, era repartit entre els seus membres, i començaven aquí diferents metodologies de blanqueig per moure els beneficis que generaven.

D’aquesta manera, els diners físics que obtenien de les víctimes eren normalment transportats físicament en vehicle cap a Portugal, mentre que les transferències bancàries fraudulentes eren rebudes per “mules” i reenviades novament cap a comptes corrents controlats per la cúpula del grup delictiu a Portugal.

Sobre la metodologia d’estafa coneguda com a vishing

El vishing, barreja dels vocables anglesos voice i phising, és una modalitat de frau que consisteix a trucar a la víctima fent-se passar per un operador extern, en aquest cas, un fals treballador del sector bancari.

Es tracta d’una modalitat d’estafa que pot tenir diferents variants, de tal forma que els criminals es poden fer passar per empreses de transport, de subministrament d’energia, de correus, o d’altres empreses de missatgeria.

També és freqüent la combinació del vishing bancari amb el conegut com a smishing, de tal forma que la víctima rep, en primer lloc, un SMS al seu telèfon que simula ser per exemple un banc, i seguidament el criminal truca per telèfon fent-se passar per un empleat de la mateixa entitat bancària.

Darrerament, els especialistes policials en estafes també han detectat que determinats grups han començat a utilitzar el que es coneix com a deep fake d’àudio a les trucades de telèfon: simulen les veus de persones conegudes, com per exemple de familiars, per, sota qualsevol pretext, obtenir dades persones, o transferències de diners.