El govern municipal argumenta que el formulari de les signatures no és l’adequat
Les més d’11.000 signatures recollides i entregades a l’Ajuntament de Reus en defensa de la residència ICASS quedaran en paper mullat. Les famílies i la plantilla les van reunir per forçar una audiència pública aplicant el reglament de participació ciutadana.
La normativa municipal estableix que, amb un volum de firmes equivalent a l’1% de la població de Reus, l’Ajuntament ha d’organitzar aquest acte de debat públic. A la residència ICASS en van recollir deu vegades més de les necessàries. Tot i això, el govern hi ha tancat la porta.
La CUP critica els motius del govern de Reus per denegar les firmes
La portaveu del grup municipal de la CUP, Mònica Pàmies, explica que “ens diuen que el formulari de recollida de signatures no és correcte, que hi hauria d’haver la data de naixement i l’adreça”. Afegeix, també, que són dades irrellevants a l’hora de comprovar la validesa i el padró de les firmes recollides.
De fet, “no hi ha un formulari municipal per a la recollida de signatures; fins i tot ens van reconèixer que no tenien clar com s’havien de validar“. Un altre argument esgrimit pel govern de Sandra Guaita és la manca de competències, tenint en compte que la residència és de la Generalitat.
La comunitat de la residència ICASS volia que es fes una audiència pública
Tal com ha recordat la portaveu reusenca de la CUP, però, es tracta d’una residència de la ciutat, pública i amb reusencs vivint-hi i, per tant, consideren que s’hauria de poder debatre la situació com s’ha fet al plenari.
“Aquesta participació volia posar sobre la taula tota la informació que hi ha sobre aquest tema perquè es pogués debatre”, aclareix Pàmies. Etziba que “insisteixen en fer les obres sense els residents dins, tot i haver-hi un informe de la Generalitat que diu que és possible, tot i que costaria més temps i diners”.
Denegada l’audiència pública, des de la CUP s’ha buscat que es respectessin les firmes recollides i s’organitzés, almenys, una reunió entre el govern i la comunitat de la residència. Una possibilitat que també se’ls hauria denegat.
