L’obra suposa el pas definitiu per tal que aquest edifici emblemàtic del modernisme europeu torni a ser tal com va ser concebut per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX

L’any 1938, enmig de la Guerra Civil Espanyola, una bomba va afectar directament la Casa Navàs, destruint bona part del darrer pis i de la teulada, així com el capcer i la torratxa cantonera. Després de la Guerra, es va reconstruir el segon pis per fer-lo habitable, però per qüestions pressupostàries es va haver de prescindir dels elements ornamentals. No va ser fins al 2020 que es va recuperar el capcer, voluntat de la nova propietat que va adquirir la casa Navàs dos anys abans i ara, reconstruirà també la torratxa.

La torratxa tindrà una alçada de vuit metres, a la qual s’afegeix un metre i mig de la glorieta de ferro que la corona, unes peces s’aprofitaran de l’original en gran part. A causa de la seva esvelta estructura, la construcció d’aquesta peça és complexa i requereix una precisió mil·limètrica. De fet, la torratxa es construirà primer als tallers de la constructora, que en aquest cas serà l’empresa selvatana Constècnia sota la supervisió dels arquitectes Pau Jansà i Joan Tous. Un cop, muntada al taller, es traslladarà a Casa Navàs per col·locar-la al seu lloc, un procediment que també es fa amb les torres de la Sagrada Família.

Per ser el màxim fidel possible al projecte original, s’ha realitzat un exhaustiu estudi documental de com era la torratxa. A més, la construcció es farà de manera artesanal i amb els materials distintius de Domènech i Montaner, com la pedra de Vinaixa, esculpida a mà, així com les peces de ferro, protagonitzades per la reproducció del vaixell de Jaume I que presidirà la torratxa, seran forjades també artesanalment. L’objectiu és que les obres estiguin acabades abans de la Setmana Santa de 2025.