Una de cada quatre persones que es van infectar amb el virus pateixen Covid Persistent
Avui, 14 de març, fa 5 anys que el president del govern, Pedro Sánchez, declarava l’estat d’alarma i tancava a casa tota la població davant d’una amenaça sanitària. El que en un principi havia de durar dues setmanes es va acabar allargant. De fet, es considera que la pandèmia de la Covid-19 va durar del desembre del 2019 fins al maig del 2023, quan l’OMS va declarar la fi de l’emergència internacional.
Segons dades del Departament de Salut, entre el març de 2020 i el març de 2022, al Camp de Tarragona hi va haver vora 1.500 defuncions i gairebé 180.000 persones es van infectar amb el virus. Això que nosaltres recordem ja com un passat llunyà, continua sent una realitat per a part de la població. 1 de cada 4 persones que es van infectar amb el virus pateixen Covid Persistent. A casa nostra, una d’aquestes persones és la Vicenta.
Una malaltia sense prova diagnòstica ni tractament específic
Des del punt de vista mèdic, són pacients de Covid Persistent aquells que continuen convivint amb els símptomes del coronavirus, passat un mes. És a dir, que al llarg d’aquests darrers 5 anys han continuat patint fatiga, cefalea, tos crònica i/o no han sentit les olors ni el gust, després d’haver tingut covid.
A hores d’ara, no hi ha cap prova mèdica que pugui diagnosticar aquesta malaltia, com tampoc existeix un tractament específic. La covid persistent s’engloba dins de les síndromes de sensibilització central, com també ho és la fibromiàlgia, i es treballa a través de grups psicoeducatius i multidisciplinaris.
En aquestes trobades participen fisioterapeutes, per fomentar l’activitat física; nutricionistes, que se centren en l’alimentació; treballadors socials, per donar suport en els tràmits d’incapacitats i baixes laborals; i psicòlegs, per a la teràpia cognitiva i conductual.
Hi ha estudis en marxa que busquen millorar els tractaments d’aquesta Covid Persistent, recolzats amb dades de l’institut de Salut Global que apunten que un 56% dels malalts han mantingut símptomes durant dos anys. L’objectiu és procurar que, malgrat les molèsties, puguin tenir una vida el més corrent possible.
