L’ascens del Reus FCR a la Segona Federació provoca que l’entitat roig-i-negra hagi de construir una estructura sòlida dins del club que s’aproximi al semiprofessionalisme de la categoria.

Amb l’ascens a la Segona Federació al sac i ben lligat, el Reus FCR ha fet un creixement esportiu brutal en les darreres temporades. El curs 20/21, l’equip va ascendir a la Segona Catalana, i ja sota el paraigua del projecte futbolístic de ciutat -amb la unió del CF Reddis, la Fundació Futbol Base Reus, la plataforma Sempre Reus 1909 i l’Ajuntament, el club ha passat de la Segona Catalana (curs 21/22) a la Segona Federació (curs 25/26).

Els objectius esportius i socials, assolits

La fita de recuperar un primer equip de futbol masculí de referència a la ciutat s’ha aconseguit amb escreix. I no només això, sinó que s’ha tornat a situar la ciutat de Reus en el mapa nacional d’aquest esport. Un fet impensable ara fa uns anys.

A més a més, l’altre objectiu del projecte era recuperar la massa social. I també s’ha assolit amb una nota excel·lent. Els més de 1.500 espectadors de mitjana a l’Estadi, i els més de 3.500 aficionats en el partit contra el Girona B ho demostren.

I el club?

Esportivament i social, les coses han funcionat. Però, i el club? L’entrenador del Reus FCR, Marc Carrasco, va assegurar al Cercle Central de Canal Reus que «l’estructura va començar sent de Segona Catalana, i ara ens plantem a la Segona Federació amb una estructura similar«. Segons el tècnic, s’ha de fer «l’esforç d’estabilitzar el futbol semiprofessional» i que això s’ha de fer amb una «estructura sòlida i capaç«.

Per tant, la feina del Reus FCR pel pròxim curs no només serà la de configurar la millor plantilla, sinó la de continuar consolidant el projecte amb una estructura sòlida i consistent que estigui al nivell del futbol semiprofessional de la Segona Federació.

Recupera el Cercle Central

FOTOGRAFIA: Andrés Romero