Els experts asseguren que cal més seguretat jurídica per als propietaris i fer polítiques d’habitatge social adreçades als col·lectius que realment les necessiten
Reus ha tocat fons amb l’oferta de pisos de lloguer. Hi ha molt poca oferta i els preus superen els 800 euros la mes. De fet, segons els principals portals immobiliaris, actualment l’oferta d’immobles per a lloguer no arriba a la vintena a tota la ciutat. Una xifra que xoca amb els més de 200 o fins i tot 300 que hi havia ara fa un parell d’anys. Aquest és un escenari que no és únic de Reus, perquè a tot Catalunya, l’oferta de lloguer ha caigut un 56%.
A més, i segons aquests portals i també segons les immobiliàries contactades per Canal Reus, aquesta oferta és cara. Els dos únics immobles que es lloguen per menys de 500 euros són habitacles de menys de 40 metres quadrats.
La situació, segons els experts, s’explica per la indefensió jurídica que suposen la llei de l’habitatge i els decrets impulsats pel govern català. “En el que portem de 2025 hi ha hagut cinc decrets sobre l’habitatge“, diu Sergio Nasarre, fundador de la Càtedra d’Habitatge de la URV. A parer seu “caldria derogar la llei d’habitatge“, perquè des de la seva aplicació l’escenari s’ha tornat més inestable. Diu Nasarre que “els pisos desapareixen en aquells llocs on s’ha volgut controlar el preu del lloguer“. És el cas de Reus, considerat mercat tensionat.
A la cacera d’un pis de lloguer
Dídac Rodríguez, de la immobiliària Agorax, explica una situació que defineix el què passa a la ciutat: “Aquesta setmana hem posat un pis a disposició del mercat de lloguer i en menys de dues hores hem rebut 147 peticions d’interessats“. Aquesta és una situació que no havia succeït mai. “També hem gestionat un pis a l’Espluga de Francolí“, on els interessats són la gran majoria de Montblanc i Reus.
La manca d’oferta i l’excés de demanda permet als propietaris d’escollir entre els interessats aquells perfils que més els interessen. “Alguns tenen por de no cobrar a final de mes o del fet que els malmetin l’immoble“, explica Rodríguez, que afegeix que “hi ha molta inseguretat jurídica vers el propietari“.
Una realitat que Mar Joanpere, sociòloga de la URV, considera que cal arranjar: “Les persones que es troben en risc d’exclusió social estan fora del mercat immobiliari“. Per això considera que caldria que “les polítiques socials d’habitatge s’han d’adaptar a la nova realitat social“.
La diferència amb Europa
Joanpere també critica que s’hagi deixat d’apostar per la construcció de pisos públics. De fet, a Europa el tant per cent de pisos públics és molt més elevat que a Catalunya. A Alemanya s’han invertit més de 200 euros per habitant en els darrers anys en habitatge públic mentre que l’Estat Espanyol només n’ha invertit 34. En altres països com Dinamarca aquesta xifra supera els 300 euros per habitant.
Això es tradueix en dades com les següents. Mentre als Països Baixos existeix un 29% de pisos de titularitat pública, a Àustria un 24%, a Dinamarca un 20% o a França un 17%, a l’Estat Espanyol aquesta xifra no arriba al 2%.
