La Càtedra Unesco d’Habitatge marca les directrius per promoure l’accés a habitatges socials i assequibles per a persones en exclusió social
El sensellarisme ocult engloba les situacions en què es disposa d’habitatge, però se’l considera inadequat o insegur. El fenomen, creixent després d’èpoques de crisis i polítiques d’habitatge poc reeixides, és l’objecte d’un estudi de la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV, que proposa diverses polítiques per promoure l’accés a habitatges socials i assequibles per a persones en exclusió social.
Els processos d’urbanització, despoblació rural i l’escassetat d’habitatge social i assequible han contribuït al fet que trobar un lloc on viure no estigui a l’abast de les famílies amb menys ingressos a les principals àrees urbanes. Les polítiques públiques han optat durant els darrers 18 anys per oferir a les llars menys benestants títols cada cop més febles i precaris, evolucionant des de la propietat d’un habitatge al lloguer, el cohousing, el lloguer d’un habitatge compartit, la sobreocupació i l’infrahabitatge. La distinció entre el que és un habitatge -amb un títol clar, estabilitat, qualitat i adequació- i un “refugi provisional”, molt sovint sobreocupat i insegur, s’ha tornat cada cop més difuminada.
La recerca de la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV, encapçalada per Héctor Simón, destaca la importància de comptabilitzar, destinant-hi recursos i fent un treball multidisciplinari, aquest tipus d’habitatge, per tal de determinar la magnitud de la problemàtica i poder prendre les decisions oportunes. La ciutat de Tarragona és l’objecte de l’estudi, que s’emmarca en el projecte europeu FutuResilience, que pretén “aconseguir la resiliència per preparar la societat perquè d’aquí deu, vint o trenta anys tothom pugui viure un habitatge digne i adequat”, segons assegura Simón, que va presentar l’estudi la setmana passada en el marc de la primera jornada de Sensellarisme Ocult de Tarragona, organitzada per l’Ajuntament.
Així, l’estudi suggereix, entre d’altres, la creació d’un observatori per a conèixer la realitat de la problemàtica, amb mesures fiscals centrades en les poblacions vulnerables; la promoció de l’intercanvi intergeneracional per evitar situacions de precarització; el foment de la rehabilitació i la repoblació de les zones rurals amb habitatges buits, prioritzant els incentius positius; l’assignació d’una part suficient del PIB a la construcció d’habitatges socials i augmentar el pressupost per a la rehabilitació del parc d’habitatges; donar veu a les entitats del tercer sector; la creació de xarxes de suport; la realització de campanyes de sensibilització, i una política coherent de cohesió territorial.
Des de la Càtedra s’adverteix que si la situació no canvia el fenomen pot continuar aguditzant-se, la qual cosa portaria a un augment del descontentament social, a un increment de les desigualtats, a més desnonaments i, per tant, a un increment de les persones sense llar i, en conseqüència, a un impacte negatiu en la societat en el seu conjunt.
