El partit ha fet balanç de la primera meitat del mandat l’endemà mateix que l’alcaldessa pronunciés una conferència en el mateix sentit
Després del balanç de l’alcaldessa, un dels seus socis de govern, Ara Reus, ha fet la seva pròpia valoració de la primera meitat del mandat aquest dimarts. El cap de files, Daniel Rubio, ha repassat la implicació del partit des del primer mandat de Carles Pellicer per situar-se com l’artífex d’alguns dels canvis més significatius de la ciutat.
Des de la reestructuració de les empreses municipals d’aleshores fins a projectes del mandat actual. En clau general, els municipalistes posen l’habitatge, l’atracció d’empreses, la sostenibilitat i la mobilitat com alguns els àmbits clau en el present i el futur de Reus.
Reus, “una ciutat líder en transició energètica i canvi climàtic”
Daniel Rubio en Medi Ambient i Dolors Vázquez en Seguretat, han tret pit d’alguns dels projectes de les regidories que lideren. Rubio ha sentenciat que “Ara Reus ha posat en el mapa de l’Estat una ciutat que és líder avui en la transició energètica i les polítiques del canvi climàtic”.
Prova d’això és, segons defensa, que “avui a Reus se la convida a congressos nacionals i internacionals per explicar projectes en aquests àmbits”. Reus Energia, la gestió de l’aigua o les bonificacions fiscals són altres àmbits dels quals treu pit el grup. Com l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana o la incorporació de càmeres als equips dels agents.
Rubio alerta de l’impacte del creixement demogràfic en els Ajuntaments
Vázquez ha posat en relleu que “estem executant a un bon ritme les aportacions recollides al PAM des de les nostres àrees”. En resum, ja conclòs, “estem adaptant la nostra ciutat al present i al futur”. Rubio ha volgut tancar la compareixença plantejant el pròxim repte que hauran d’afrontar ciutats com Reus, el del creixement demogràfic.
La capital del Baix Camp se situa, segons ha concretat, per sobre dels 114.000 habitants, un creixement que s’ha fet sense incrementar en la mateixa proporció els ingressos. És per això que considera que els Ajuntaments, però també la Generalitat i l’Estat han d’abordar una situació que, si no es tracta, pot acabar provocant el col·lapse d’alguns serveis públics.
