La Festa Major ha mantingut tots els actes, però ha incorporat alguna mesura contra les altes temperatures
La Festa Major de Sant Pere de Reus s’ha viscut, un any més, en plena onada de calor. Unes temperatures que no han evitat que, enguany en cap de setmana, els dies centrals de la celebració hagin tingut tots els actes tradicionals que els pertoquen. L’anada i tornada de Completes va començar amb menys públic que altres anys, però n’hi va acabar havent més que en edicions anteriors.
Els canvis per la calor agilitzen el matí de Sant Pere
Una dinàmica prou repetida aquest cap de setmana. La tanda de Lluïment del dia de Sant Pere al matí ha sigut l’acte que més canvis ha patit. A proposta de Reus Cultura, el Seguici va reduir notablement la durada de l’acte. Els elements i els balls van entrar a plaça majoritàriament sense música, van fer un ball de lluïment i van sortir, amb algunes excepcions puntuals.
Això va permetre que els Xiquets de Reus fessin tres castells i pilar, després que s’haguessin plantejat reduir-ho, i que tot plegat acabés als volts de dos quarts de dues del migdia. Una agilitat que no es va mantenir durant la Professó del 29 de juny a la tarda. De fet, igual que amb les Completes, la calor pot haver fet guanyar força al debat sobre com adaptar aquests actes tradicionals, a Reus i arreu, a una situació climàtica que cada vegada deixa més clar que no serà testimonial.
L’emoció de les primeres vegades…
Més enllà de la calor, l’agilitat del Lluïment i la durada de les Completes i la Professó, la Festa Major de Sant Pere ha deixat imatges per al record en diversos moments de les retransmissions en directe que els ha ofert Canal Reus. Des del Tro de Festa, Màrius Nogués, que continua agraint un reconeixement que no s’esperava, fins a l’emoció de ser una pionera, com la Marta Gomis.
És la primera dona que fa ballar el Carrasclet, “em va sortir l’oportunitat i havia de dir que sí”, deia en una de les retransmissions d’aquest Sant Pere. Explica que “volia provar-ho, volia portar un gegant i per què no el Carrasclet, que és tot un senyor gegant? És tot un honor i un plaer“.
… la de fer un ball solemne…
Una altra font d’emocions es viu el dia de Sant Pere al matí, per als portadors que fan el ball solemne de la peça que porten, com la Noa Moussafir, que després de convertir-se en la primera dona que fa ballar l’Àliga, també ha sigut la primera de fer el ball solemne.
“Ha sigut un moment de treure moltes emocions, feia un mes que no podia pensar en una altra cosa”, relatava a Canal Reus. Una experiència com la que ha viscut la Laia, la primera dona que ha fet el ball solemne amb el Basilisc. Durant la Professó explicava que, al matí, “no havia començat a entrar a plaça que ja estava emocionada, i ha sigut acabar el ball i posar-me a plorar, perquè els sentiments estan a flor de pell, aquests dies”.
El Lleó també va tenir dos portadors, que es van estrenar amb un ball solemne, la Marina i l’Oriol. Ell admet que “és emocionant la preparació i els nervis per fer el ball”. Per ella, a més, “és el meu primer Sant Pere al Lleó i estic molt contenta que m’hagin donat aquesta oportunitat”.
… i la de les últimes
L’altre cantó de la moneda de les emocions és el dels portadors i balladors que tanquen una etapa. Són moments emotius que, tot i ser particulars, acaben transcendint més enllà del ball o element que els protagonitza. Aquest Sant Pere hi ha hagut punts finals a diversos balls de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.
Amb el pes que té l’entitat en el si del Seguici Festiu, aquests comiats s’han evidenciat en alguns moments de la Festa Major. Només dues de les integrants del Ball de Cercolets aquest Sant Pere continuaran sent-hi per Misericòrdia. Una de les que plega és Gemma Olària Gras, que explicava a Canal Reus que ho vivien” amb molta il·lusió i molta alegria per tot el que hem viscut i com de bé ens ho hem passat aquests deu anys, i tristor per deixar-ho, però convençudes que fem el que s’han de fer”.
“Tot té un inici i un final”, concloïa. Una postura similar a la que ha agafat Víctor Aguilar, que després d’un bon grapat d’anys a la dansa de Mossèn Joan de Vic, ha posat punt final a l’etapa. “Fa bastanta pena, però s’ha de deixar relleu; s’han viscut molts moments i ara toca viure’ls d’una altra manera“, explicava.
Tot plegat ha culminat en una Festa Major que ha vist alguns canvis per la calor que podrien acabar-se mantenint a partir d’ara. I altres que, més d’un, voldria que s’incorporessin, com el festiu d’aquest dilluns, que ha permès a bona part dels reusencs gaudir del Dia del Gos.
