Les reaccions a les picades d’insectes, al pol·len i a alguns aliments de temporada són les més freqüents durant l’època estival
A la primavera tothom parla de les al·lèrgies. És cert que aquestes reaccions són molt freqüents els mesos de març, abril i maig, però no són un problema aïllat d’aquesta estació de l’any, ja que, per exemple, les reaccions a certs medicaments són presents independentment de l’època. Ara bé, a l’estiu, algunes canvien d’origen i encara són recurrents símptomes com picors a la pell, molèsties als ulls, congestió, secreció nasal o asma.
Òscar Sotorra, metge de la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Sant Joan de Reus, explica que “la sequera i, en general, el canvi climàtic fa que canviï el moment de floració d’alguns arbres i plantes i, per tant, a l’estiu trobem més quantitat de pol·len que fa uns anys”.
Durant l’època estival, trobem pol·len persistent d’arbres com l’avellaner, que floreix entre el gener i el febrer, i el xiprer, que ho fa entre l’hivern i la primavera, però també de plantes com la parietària, present a la costa mediterrània durant tot l’any.
En aquest sentit, Sotorra indica que a la zona del Mediterrani, l’al·lèrgia a la LTP (una proteïna transportadora de lípids) és molt típica a l’estiu, ja que es troba en el préssec, l’albercoc, la nectarina, entre altres fruites de la temporada.
La contaminació, relacionada amb l’aparició de noves al·lèrgies
A banda del pol·len, durant l’estiu també són recurrents les al·lèrgies a les picades de mosquits, abelles, vespes i aranyes, entre altres insectes. Les altes temperatures també propicien l’aparició de fongs com l’alternaria, que generen reaccions cutànies.
“Un dels factors que pot augmentar el risc de patir alguna al·lèrgia és la contaminació, ja que la pol·lució fa que s’expressin algunes de les proteïnes que generen més al·lèrgia al pol·len”, ha detallat Sotorra.
Amb tot, els experts recomanen anar a consulta regularment per poder fer un diagnòstic correcte. Per aquest motiu, adverteixen que s’ha d’evitar prendre medicació sense la supervisió d’un professional de la salut.
