Es tracta d’una de les prioritats del Pla Estratègic de l’IRTA 2024-2027, que es desenvolupa a Mas Bové (Constantí)
Davant la creixent demanda mundial d’aliments i la necessitat de reduir l’impacte ambiental de la ramaderia tradicional, la recerca de fonts de proteïna alternatives és cada vegada més urgent i important. En aquest context, un projecte de granja d’insectes a Mas Bové, al centre de l’IRTA Constantí, ha demostrat que la larva de Tenebrio molitor, popularment coneguda com el cuc de la farina, pot ser una font segura de proteïna de quilòmetre zero.
El cicle
Els insectes passen per diferents fases: comencen com a ous, d’on surten les larves, que creixen durant uns 90 dies. A mesura que passen els estadis larvaris, augmenten de mida fins a arribar a uns 3,5 centímetres, el punt òptim en què contenen la màxima quantitat de proteïna. És en aquest moment quan es poden processar per obtenir ingredients que poden servir tant per a alimentació animal com per a alimentació humana.
Quan les larves completen el cicle, es transformen en pupes durant uns 3 o 4 dies i després en escarabats adults, que són els que ponen els ous i permeten començar de nou el cicle de vida.
Una bona alternativa
La investigadora en Nutrició animal de l’IRTA, Núria Tous, exposa a Canal Reus que “un dels grans avantatges del Tenebrio molitor és que s’aprofita tot”. D’una banda, la larva és una font excel·lent de proteïna i d’olis. De l’altra, els excrements d’aquests insectes, rics en quitina, s’utilitzen com a fertilitzant orgànic de gran qualitat i amb possible acció biocida, ajudant així a reduir l’ús de pesticides químics.
Els resultats obtinguts fins ara demostren que cada tres mesos es poden obtenir diversos quilos de larves preparades per al consum. “Aquesta eficiència el converteix en una alternativa prometedora per reduir l’impacte ambiental de les fonts tradicionals de proteïna”, celebra el director general de l’IRTA, Josep Usall.
Un projecte amb ambició
De cara a l’any vinent, està previst que es posi en marxa una planta de processament pròpia per separar les diferents fraccions del producte: la proteica, l’oli i el greix. Això permetrà aprofitar al màxim el potencial de l’insecte.
Més endavant, pels volts del 2027, hi ha la intenció d’incorporar altres espècies d’insectes per continuar avançant cap a una producció alimentària més sostenible.
