La documentació de l’època ha permès determinar amb fiabilitat la possible ubicació de la fossa franquista de Pich Aguilera
La fossa de Pich Aguilera s’ha pogut localitzar pràcticament de manera exacta. L’antiga fàbrica tèxtil havia sigut, encara abans, un camp de concentració franquista. Els assassinats que s’hi van cometre no han quedat registrats enlloc, però es té la certesa que hi havia una fossa comuna on encara ara hi ha enterrades les víctimes d’aquell espai infame.
Ara s’ha pogut ubicar, amb una alta fiabilitat, el lloc concret d’aquesta fossa de Pich Aguilera arran de la documentació dels canvis urbanístics que va patir la zona entre els anys trenta i els anys cinquanta. Durant la Guerra Civil hi havia uns coberts vinculats a les Fletxes Negres, una divisió de la Falange. Posteriorment, l’Ajuntament va adquirir els terrenys per edificar-hi l’Escola del Treball.
Localitzada la fossa de Pich Aguilera
Hi ha dos documents que han permès localitzar amb precisió les dues possibles ubicacions de la fossa de Pich Aguilera. Per una banda, un plànol on s’ubica l’anomenat pou de Pich Aguilera. Per l’altra, un acord de 1951 entre l’Escola del Treball, Pich Aguilera, l’Ajuntament de Reus i la immobiliària propietària dels terrenys per determinar la separació de les finques. Aquest document ha permès aclarir una assumpció històrica que era errònia.
La regidora de l’Ajuntament de Reus responsable de l’Arxiu Municipal, Montserrat Flores, explica que “com que sempre s’havia parlat del pou de Pich Aguilera, es pesava en la fàbrica, però no té res a veure”. De fet, recorda que l’any 1939 la fàbrica no existia, sinó que és dels anys cinquanta. Aclareix, per tant, que “com testimonia el conveni que hem trobat, el pou està fora de la finca, ubicat davant de la finca de l’Escola del Treball”.
La documentació i la memòria de l’únic testimoni, clau per trobar la fossa de Pich Aguilera
L’acord detalla que Pich Aguilera es quedaria “la fàbrica i un pou ubicat fora de la finca“. Es tractaria del pou Terrats, anomenat així pel nom dels antics propietaris de la zona. A aquesta documentació s’hi suma la informació d’Anton Maria Batlle, únic testimoni presencial del camp que l’any 2001, abans de morir, va publicar un article a El Punt explicant la història.
Detallava que el franquisme havia fet servir un antic pou de la finca com a fossa comuna. És per això que les localitzacions més fiables són les dues cantonades de l’últim edifici de l’Escola del Treball. En aquella època l’immoble arribava fins a la meitat del carrer de Jacint Barrau, que no existia.
Per contra, Batlle mencionava un carrer que avui no existeix i que transcorria darrere del que ara és una tàpia. És a dir, que el pou de Pich Aguilera formava part de la finca abans que s’urbanitzés el carrer de Jacint Barrau. És per això que ara quedaria entre la vorera i les places de zona blava de davant de l’edifici de l’Escola del Treball.
Determinar la ubicació d’aquesta fossa de Pich Aguilera pot tenir també impacte en l’urbanisme de la zona. Concretament perquè aquests terrenys fa temps que són una pedra a la sabata de l’Ajuntament de Reus. Fa anys que s’intenta trobar sortida a una pastilla urbanística que pot acabar-se convertint en una nova promoció urbanística.
ERC de Reus es desmarca dels socis de govern per reivindicar l’exhumació
Amb aquesta informació sota el braç, i registrada aquest dijous a la Generalitat, Esquerra reclama al govern de Salvador Illa que prengui mesures. L’executiu català havia reclamat una ubicació concreta per poder emprendre els estudis i les prospeccions que acabin derivant en l’exhumació de les restes humanes que hi hagi. La reivindicació l’ha fet el grup municipal d’Esquerra, desmarcat dels seus socis de govern, acompanyat de la diputada al Parlament i exconsellera de Territori i de Justícia Ester Capella.
Ha subratllat que “es té la documentació necessària i forma part de la identificació de fosses del Pla de Fosses de la Generalitat”. És per això que pressiona l’executiu de Salvador Illa: “Instem el govern de la Generalitat i el departament de Justícia i Qualitat Democràtica que posi fil a l’agulla i comenci a fer el que toca fer, que és l’obertura de fosses”.
