Red Eléctrica intentarà instal·lar una línia Molt Alta Tensió al sud de Catalunya

El passat divendres, la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus va acollir la conferència Qui guanya i qui perd amb la MAT?. Va ser tot un èxit; la sala es va omplir. Un senyal clar que la línia de Molt Alta Tensió Aragó‑Catalunya desperta mobilització entre els habitants de la zona. Geògrafs, pagesos i activistes van exposar què s’amaga darrere d’aquesta infraestructura que es presenta com a clau per a la transició energètica.

Forestalia ho va intentar el 2022, però no va ser la primera. Red Eléctrica ja ho va intentar el 2012 i aquest 2026 torna a provar sort. És el tercer intent d’instal·lar una línia de Molt Alta Tensió al sud de la nostra autonomia, una zona que ja ha vist passar grans infraestructures energètiques. Red Eléctrica defensa el projecte com una actuació necessària per modernitzar la xarxa, amb una inversió prevista d’uns 170 milions d’euros i gairebé 180 quilòmetres de cablejat nou.

La MAT Aragó‑Catalunya no és només un projecte elèctric: és un tema que desperta inquietud. El sud del territori continua assumint el pes d’infraestructures que transporten energia cap al nord de Catalunya. Sergi Saladié, geògraf, va declarar “La part de 400kv (…) continuarà sola fins a La Secuita i des d’allí anirà connectada a la línia Vandellós-Garraf, la línia que puja llum de la nuclear de Vandellòs cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

El projecte planteja dues tensions: una de 400 kV, sota responsabilitat de l’Estat, i una altra de 220 kV, competència de la Generalitat.  A la conferència, Sergi Saladié va posar de manifest que la demanda elèctrica real a la província de Tarragona està un 20% per sota de les previsions, posant en dubte la necessitat de construir una nova xarxa.

La nostra terra

Xavier Jiménez, biòleg i president de GEPEC-EdC va exposar la seva preocupació per l’impacte que tindrà sobre el territori físic: “Provoquen uns impactes paisatgístics importants (…) i creen una alteració de les condicions ambientals dels espais”.

El biòleg va acompanyar la seva exposició d’imatges reals d’ocells que han patit accidents amb el cablejat elèctric; “Estem en un territori especialment important per a la migració dels ocells (…). Aquestes barreres fan que els ocells s’estavellin”. Entre els exemples de fauna que es pot veure afectada, en Xavier posa com a exemple clau l’àliga Cuabarrada, un ocell que “té la seva màxima densitat a nivell mundial està al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre”, i que gràcies a això, s’ha aconseguit frenar l’arribada d’infraestructures al sud de Catalunya.

Afectacions a la pagesia

En molts trams, la MAT no és només una actualització: és una infraestructura pràcticament nova. L’antiga línia es desmantellarà i es construiran trams desdoblats, multiplicant les afectacions sobre el territori. Les explotacions agràries en són les més afectades. Salomó Torres destaca que “No s’hi pot construir hivernacles, granges, hipoteca el futur, hipoteca el valor de la propietat”. Conclou l’exposició manifestant que “L’obra encara es pot aturar“, i “és responsabilitat nostra agafar a tots els afectats (…) perquè tingui el menor impacte possible o que no es faci”.

La conferència va deixar clar que el debat sobre la MAT no és només tècnic, sinó profundament territorial, social i polític. Darrere la promesa de la transició energètica, molts veuen un model que torna a carregar sobre el món rural els costos ambientals, socials i de salut. Un debat que, lluny de tancar-se, tot just comença, amb un territori que reclama ser escoltat i no travessat.