El Sindicat d’Habitatge alerta que l’Ajuntament vol executar el desnonament sense alternativa habitacional
La Jennifer viu en un pis propietat de l’Ajuntament de Reus des de l’any 2016, quan va anar-hi a viure amb la seva parella, que ja ocupava l’habitatge. L’any 2021, després de patir una agressió greu per part de la seva exparella, els jutjats van dictar una ordre de protecció que va obligar l’agressor a abandonar el domicili i, per tant, la Jennifer s’hi va quedar sola.
La situació es va agreujar quan, segons relaten, l’agressor va trencar l’ordre d’allunyament, va accedir al domicili i la va tornar a agredir. L’Ajuntament, sempre segons el sindicat, tampoc va garantir les condicions mínimes d’habitabilitat i denuncien una manca de manteniment de l’habitatge, amb talls d’aigua o una finestra trencada durant l’agressió que encara avui dia no s’ha reparat.
L’entitat critica que l’informe de vulnerabilitat no reconegui el risc per violència masclista i acusa l’Ajuntament de negar-li l’accés a la mesa d’emergència. “M’han obligat a marxar, tallant-me la llum, deixant-me sense vidre… El que jo he viscut des del 2021 és un càstig, una condemna, i jo l’única condemna que vaig cometre va ser emparellar-me amb la persona equivocada”, explica la Jennifer, afectada pel desnonament.
“Quan ahir preguntàvem a la reunió perquè no es va activar cap protocol, la resposta va ser bastant sorprenent. Ens van dir que ella no ho va demanar, o sigui, delegaven tota la responsabilitat d’aquesta negligència a si la víctima coneixia o no els recursos“, assenyala l’Albert, membre del Sindicat d’Habitatge de Reus.
L’entitat defensa que la solució més adequada seria un lloguer social, sigui al mateix pis o en un altre habitatge públic, com a mesura de reparació després d’anys d’abandonament administratiu. “No és que ara s’activin els recursos d’emergència que no van fer el 2021, allò va ser un abandonament institucional, és greu i hi hauria d’haver rendiment de comptes. Però no trèiem el focus, ara no estem demanant un reallotjament d’emergència especial per víctimes, el problema d’ara es pot resoldre amb una situació habitacional estable com a forma de reparació”, anuncia Guillem Jové, membre del Sindicat d’Habitatge de Reus.
Davant d’aquesta situació, més de vint entitats han signat un manifest de suport i s’ha convocat una mobilització per aturar el desnonament previst pel pròxim dimecres, 28 de gener.
L’Ajuntament de Reus assegura que la dona acumula diverses irregularitats
Per la seva banda, l’Ajuntament de Reus assegura que el cas s’ha atès des del 2021, amb l’activació del protocol de violència masclista i l’acompanyament dels serveis socials. El consistori recorda que la dona no té contracte de lloguer, que ocupa un habitatge municipal de manera irregular i que mai ha pagat cap import pel seu ús, i afirma que els serveis d’habitatge continuen treballant en el cas.
