L’empresa pública recorrerà al TSJC després que el contenciós de Tarragona estimés el recurs de tres funeràries privades

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha anul·lat els acords plenaris dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí que van donar lloc a la constitució de FuneCamp, la funerària pública supramunicipal impulsada des de Reus. L’empresa ja ha anunciat que presentarà un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La sentència respon al recurs presentat per tres empreses privades del sector —Mémora, FuneConca i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió— que van denunciar competència deslleial. Segons les demandants, la funerària pública utilitzava fons municipals per competir amb el sector privat i els ajuntaments excedien les seves competències. A més dels acords anul·lats, la resolució condemna els municipis promotors a pagar les costes del procés judicial.

El nucli central de la sentència gira al voltant de la memòria justificativa aprovada als plens municipals. La magistrada considera que el document no ofereix la informació necessària per constatar la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària ni la necessitat i oportunitat del projecte. Segons la resolució, la previsió econòmica que conté la memòria “no és correcta”, i per això anul·la els acords plenaris per defectes de legalitat essencials en els àmbits de competències, contractació pública i sostenibilitat financera.

FuneCamp anuncia que recorrerà

L’empresa pública ha defensat que el seu projecte és “legal i viable” i “avalat per estudis tècnics i criteris econòmics rigorosos”. FuneCamp ha assegurat que continuarà treballant “amb responsabilitat, rigor i absolut respecte a la legalitat en benefici del conjunt del territori”. Alhora, l’empresa subratlla “el seu màxim respecte a les resolucions judicials”, però considera que la sentència “no reflecteix de manera adequada ni la realitat del projecte ni el marc legal que l’empara“.

Per aquest motiu, FuneCamp interposarà recurs d’apel·lació davant el TSJC. L’última instància judicial, si calgués, seria el Tribunal Suprem. L’empresa també reivindica el seu compromís amb “un model de servei funerari públic, proper, transparent i socialment responsable”.

Precedent judicial favorable

Cal recordar que el TSJC ja es va pronunciar anteriorment a favor de FuneCamp en rebutjar la suspensió cautelar de l’empresa sol·licitada pels operadors privats. En aquella ocasió, els tribunals van interpretar que no existia obligació d’aturar de manera immediata FuneCamp, perquè les decisions de les administracions públiques eren vàlides i se sustentaven en l’interès públic. Tanmateix, aquella resolució no afectava el litigi principal, que és el recurs contra l’expedient de constitució que ara ha estat estimat.

Les tres empreses privades sostenien que FuneCamp podria arribar a concentrar entre el 91% i el 98% de la quota de mercat en poc més d’un any. A efectes pràctics, la sentència no impedeix que FuneCamp pugui continuar funcionant mentre es resol el recurs, ja que la resolució encara no és ferma. L’empresa va començar a operar el 21 de juny de 2025 i té prop de 40 treballadors, amb previsió d’arribar als 50. El servei bàsic s’estima en 1.800 euros i el servei mitjà en 2.800 euros, unes tarifes que les funeràries privades consideren un 30% més barates que la mitjana catalana.