Un estudi de la URV ha demostrat que la canalla als castells pateix més accidents que en el futbol, però aquests són menys greus
Un estudi de la URV, realitzat durant dues temporades, ha determinat que el risc global de lesions en el futbol infantil, tot i ser baix, és més del doble que en els castells. La investigació ha estat liderada per Manel González Peris, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV i metge de la Xarxa Santa Tecla, juntament amb Marta Romeu i Montse Giralt, investigadores del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Universitat. Els investigadors han utilitzat una mesura estàndard internacional de dies de baixa per cada 1.000 hores d’activitat. En aquest sentit, la recerca ha determinat que en el cas del futbol, aquesta xifra se situa en 29,97 dies mentre que en la canalla castellera se situa en 13,23 dies.
La seguretat en la pràctica d’activitats físiques per part dels infants és un pilar fonamental per a la salut pública a Catalunya. En un entorn on la percepció social sovint vincula el perill a l’espectacularitat i l’alçada dels castells, l’evidència científica aporta ara una narrativa transformadora. Aquest nou estudi no només avalua la sinistralitat en una de les tradicions més arrelades del país, sinó que la contrasta amb el futbol base (grup control), per oferir una comparativa rigorosa que desmitifica la perillositat del fet casteller.
L’estudi, impulsat per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i basat en dades aportades per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i de la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya (MFC), utilitza el futbol com a grup de referència per la seva elevada participació i la seva condició d’esport segur amb una demanda física comparable. Les dades revelen una realitat contraintuïtiva: malgrat l’impacte visual de l’alçada, la pràctica al pom de dalt d’un castell és altament segura.
L’equip investigador ha seguit una cohort de 2.176 infants d’entre 5 i 14 anys, 935 castellers de 91 colles i 1.241 futbolistes de 104 equips seleccionats. Per garantir la validesa científica, s’ha utilitzat la mètrica de lesions per cada 1.000 hores d’activitat, fet que permet neutralitzar la diferència de dedicació: els castellers dediquen 163 hores anuals a l’assaig, mentre que els futbolistes en dediquen 99 a l’entrenament.
Anàlisi comparativa: diferents perfils, gran seguretat
L’estudi diferencia entre la freqüència dels incidents i el seu impacte real en la salut. Pel que fa a la incidència, els castells registren un percentatge d’infants amb algun incident (17,5%) superior al del futbol (9,7%). En el cas de la gravetat, tot i aquesta dada, el futbol presenta lesions amb una càrrega lesional superior, amb una mitjana de 4,01 dies de baixa per sinistre, davant dels 2,30 dies en els castells.
Sobre el perfil de les lesions, aquesta diferència s’explica per la naturalesa de les activitats: en el futbol, predominen els esquinços i lesions musculars amb un 27,5%, principalment a les extremitats inferiors (70%). En els castells, el 74,4% de les lesions són contusions lleus, és a dir cops de ràpida resolució, distribuïdes en diverses zones del cos com la cranial, la cervical i lumbar. L’ús del casc està plenament justificat per prevenir traumatismes cranioencefàlics, que representen el 5,6% dels sinistres.
Gestió del risc: assajos i entrenaments
Un detall revelador és el moment de l’incident. En els castells, el risc està molt focalitzat en les actuacions (84,1%), cosa que demostra que els assaigs són entorns altament segurs. De la seva banda, en el futbol, el risc es reparteix de manera més equilibrada, amb un 51,7% de les lesions durant els entrenaments, evidenciant una activitat física constant durant tota la setmana.
L’estudi conclou que ambdues pràctiques són segures i proposa mesures per seguir reduint la sinistralitat. “La ciència ens diu que, tot i que la canalla castellera fa més hores d’activitat, el seu risc global de patir una lesió que interrompi la seva vida quotidiana és menor que en el futbol”, sintetitzen els investigadors.
Aquest treball aporta evidència científica rellevant per promoure pràctiques encara més segures tant en l’àmbit casteller com en esports federats com el futbol.
