Lou Bayonas ens parla de comèdia, micròfons oberts i límits de l’humor

Lou Bayonas no tenia previst dedicar-se a la comèdia, però una conversa casual va acabar marcant el seu camí. Des que es va endinsar en l’stand-up cap al 2017, ha anat construint una trajectòria que l’ha portat dels primers minuts sobre l’escenari fins a impulsar el primer open mic de la província de Tarragona, convertint Reus en un petit epicentre de la comèdia emergent durant molt de temps.

La seva entrada al món de la comèdia es remunta al voltant del 2017, quan va conèixer el metge Àlex Salaberri, que compaginava la seva professió amb l’stand-up i que acabaria dedicant-s’hi plenament. Aquella descoberta va despertar la curiositat de Lou Bayonas, que va començar a buscar formació fins a trobar un curs a Barcelona amb Manu Pradas. Anys més tard, aquest interès inicial es transformaria en una aposta clara per l’escena local: la creació del primer open mic de la província de Tarragona, impulsat des de Reus.

El seu recorregut sobre els escenaris ha estat progressiu. Els inicis van ser amb shows curts, de deu minuts, que amb el temps es van ampliar a quinze, en un procés marcat per l’assaig, l’error i l’aprenentatge constant. Bayonas subratlla que l’stand-up és un exercici oral que difereix de l’escriptura, ja que “la part del cervell que escriu i la que parla són diferents”. Aquest domini només s’assoleix a través de la pràctica continuada i la repetició. Poc després va pujar-se als escenaris per assolir una primera mitja hora, on va compartir escenari amb Toni Mateos, per tal de completar l’actuació. Després de la pandèmia, però, va fer el pas definitiu cap als espectacles en solitari on ella mateixa omplia l’hora sencera.

Ser còmica, ser dona i ser graciosa

Les dones han hagut de desenvolupar una agilitat especial a l’escenari, ens explica Bayonas, en part perquè “hi ha un sector de la població considera obertament que les dones fent comèdia no som gracioses i quan puges a un escenari, no saps quin percentatge de públic pensa això“. A més, no és estrany trobar espectadors que intenten competir amb les còmiques, però també còmics, des del públic. “El micro el tens tu i l’has de saber gestionar”, afirma, tot apuntant que aquesta exigència ha obligat moltes humoristes a desenvolupar certes habilitats que altres còmics no necessiten treballar amb la mateixa intensitat.

Respecte als límits de l’humor, Bayonas defensa que no són absoluts i que depenen tant de la moralitat de qui escolta com de la intenció de qui actua. L’objectiu, recorda, és fer riure, i el límit es troba en la responsabilitat compartida entre emissor i receptor. “Si no t’agrada, te’n vas, i no passa res”, afirma. Tot i això, pel que fa al context social, Bayonas observa una evolució ambivalent, marcada per la polarització. D’una banda, detecta una deriva cap a posicions com l’extrema dreta; de l’altra, sectors que es mostren oberts, però que limiten determinats tipus d’humor. En aquest escenari, considera difícil determinar si la societat avança cap a millor o pitjor.

Les xarxes socials, en aquest sentit, formen part del joc. Bayonas reconeix que l’exposició és inevitable, però sosté que la clau és la manera de gestionar-la. Tot i que l’estat d’ànim pot influir, aposta per assumir el contingut propi i, sovint, riure’s dels comentaris, fins i tot quan són malintencionats. En la seva experiència personal ha viscut situacions complexes, però ha acabat apropiant-se dels comentaris “t’ho pots prendre personal o dir, mira m’ha tocat l’enginyós i riure, perquè si no es passa malament“.

Insomnia; un espai per equivocar-se

Sense espais per provar, és impossible fer comèdia. Aquesta és la idea que impulsa Insomnia, el micro obert que Lou Bayonas va crear a Reus davant la manca d’escenaris i espais on provar contingut. L’única opció que tenien els còmics de la província fa sis anys era anar a Barcelona, un dia entre setmana i molt tard, fet que dificultava que la gent de la Catalunya Sud pogués desenvolupar-se en la comèdia.

El projecte neix al Cafè Teatre del Centre de Lectura i ha evolucionat amb el temps: ha passat per diferents espais fins a trobar casa a Txaranga. Cinc temporades després, es manté amb una regularitat quinzenal i amb una filosofia clara: amor a l’art. Ni el públic ni els còmics paguen.

Aquí no només hi ha monòlegs. També màgia, música i poesia, entre altres. Per necessitat primer, per convicció després. Perquè un micro obert, diu Lou Bayonas, “és com aprendre a anar en bicicleta… Com vols aprendre sense haver començat amb rodetes”. Sense aquest espai, el salt a escenaris grans, en qualsevol disciplina escènica, seria molt més dur.

Actualment, la província de Tarragona compta amb quatre micròfons oberts: el Risses a Tarragona, el Tortuga Comedy a Calafell, l’Havanna Comedy a Tortosa i l’Insomnia a Reus. Aquest circuit assegura varietat en la programació i ofereix als artistes un recorregut per provar els seus textos davant diferents públics.

Entre la comèdia i l’escriptura

Bayonas no es limita a l’escenari. Ha autoeditat dos llibres de poesia i ja treballa en una novel·la. Mentrestant, continua girant amb un projecte autogestionat que la portarà encara a Sevilla i Saragossa. Fa poc, a València, va actuar coincidint amb l’inici de Falles. Una lliçó logística més en aquest autoaprenentatge constant que no s’atura. En paral·lel, la seva vida també passa per les aules: és professora de secundària. I potser aquí hi ha una de les claus del seu discurs.