El municipi ha plantat ceps de les varietats Pàmpol Girat i Escanyagossos, amb la voluntat de recuperar el seu passat agrícola
Salou podrà veremar enguany els més de 200 ceps de Pàmpol Girat que va plantar ara fa un parell d’anys, amb la intenció de recuperar la seva tradició agrícola. Es tracta d’una varietat negra pràcticament extingida, que s’ha reintroduït en un terreny de sorra ubicat al Pla de Maset. Un espai que aviat serà visitable.
A més, aquest mes de maig s’han sumat més de 300 ceps de Pàmpol Girat, com també 500 més de la varietat blanca Escanyagossos. Amb aquesta ampliació, la vinya experimental arriba al voltant del miler de ceps, amb una distribució equilibrada d’unes 500 plantes de cada varietat.
Unes vinyes que expliquen la història de Salou
Aquesta segona fase permet completar la parcel·la de cultiu amb una estructura rectangular, inspirada en les antigues zones agrícoles, i reforça l’objectiu de recuperar el paisatge agrari dels segles XVIII i XIX. El projecte no només busca preservar varietats pràcticament desaparegudes, sinó també explicar una part essencial de la història econòmica i social de Salou, quan la vinya formava part del seu entorn productiu i identitari.
L’alcalde, Pere Granados, ha subratllat que el projecte “connecta els salouencs i les salouenques amb la seva història agrícola i amb un paisatge que forma part de la nostra identitat col·lectiva”.
Una varietat del Camp de Tarragona
El pàmpol girat és una varietat tradicional del Camp de Tarragona, ben adaptada al litoral, que va desaparèixer dels conreus locals durant els anys seixanta. Els primers ceps plantats al Pla de Maset provenien de la Finca El Encín, a Alcalá de Henares, considerada una de les col·leccions de varietats de vinya més importants d’Espanya i d’Europa. Aquest material vegetal tenia l’origen en una mostra mare del Camp de Tarragona traslladada l’any 1975 des de l’Estació Enològica de Reus fins a la finca madrilenya.
El projecte compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, l’INCAVI, la Facultat d’Enologia de la URV i el Departament de Bioquímica i Biotecnologia, fet que li aporta una clara dimensió científica, patrimonial i divulgativa.
