La recerca no detecta risc significatiu per a la salut en els productes analitzats a Tarragona

Els plats preparats a base de peix i marisc poden incorporar contaminants químics durant l’envasament i el processament. Ho conclou un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat per primera vegada la presència d’un ampli grup de substàncies químiques en plats preparats venuts en establiments de Tarragona. Els nivells detectats, però, no representen un risc significatiu per a la salut.

L’equip investigador va buscar 29 compostos de diverses famílies químiques —ftalats, organofosfats, benzotiazoles i fragàncies sintètiques— i en va detectar la majoria en almenys una de les mostres estudiades. Els ftalats van ser els contaminants predominants en la major part dels plats, especialment en dues mostres elaborades amb lluç. En els musclos, en canvi, hi va destacar una presència més elevada d’organofosfats.

La recerca, publicada a la revista Analytical and Bioanalytical Chemistry, ha estudiat 18 productes comercials precuinats, frescos, refrigerats o congelats, elaborats amb espècies molt consumides a Catalunya: calamar, salmó, musclo, gamba, sardina, lluç i bacallà.

Substàncies presents en múltiples productes de consum

Les 29 substàncies analitzades es fan servir en àmbits molt diversos, com plàstics, materials d’envasat, tèxtils, pintures, recobriments o productes de cura personal. Algunes poden arribar al medi aquàtic i acumular-se en organismes marins, però també poden migrar cap als aliments a partir dels materials d’envasat, sobretot durant la conservació, la cocció o el reescalfament.

Els resultats indiquen que els nivells trobats en els plats preparats són, en general, lleugerament superiors als descrits en estudis previs sobre peix i marisc cru de la mateixa zona. Segons els autors, el processament industrial i l’envasat poden contribuir a incrementar la presència d’aquests contaminants, tot i que l’estudi no permet atribuir la contaminació a una única font. Hi poden intervenir factors com l’origen del producte, el tipus d’espècie, el contingut de greix, el procés de cocció o els materials de l’envàs.

L’espècie i el contingut de greix també hi influeixen. Els organofosfats, els mescs sintètics i les benzensulfonamides es van trobar en concentracions més elevades en espècies amb més greix. Els ftalats, en canvi, van ser més abundants en espècies amb menys greix, especialment en plats de lluç, la qual cosa reforça la hipòtesi que hi intervenen fonts externes, com el contacte amb materials plàstics.

Per estimar l’exposició de la població, l’equip va calcular la ingesta potencial en sis grups: homes i dones adults, joves d’entre 10 i 19 anys, i homes i dones de més de 65 anys. Els homes grans van ser el grup amb una exposició més elevada, ja que són els que mengen més peix i marisc. Els plats de lluç van ser els que més van contribuir a l’exposició.

Els nivells se situen per sota dels llindars de preocupació

Malgrat la presència d’aquests contaminants, l’avaluació del risc conclou que els nivells detectats no representen un risc significatiu per a la salut. Tant per als compostos no cancerígens com per als que tenen potencial carcinogènic, els valors calculats es van situar molt per sota dels llindars de preocupació. En l’escenari més desfavorable, el valor més alt de risc no carcinogènic es va observar en un plat de lluç al vapor amb arròs i gambes en salsa, però es va mantenir clarament per sota del nivell de referència.

L’equip investigador remarca que aquests resultats no qüestionen els beneficis del consum de peix i marisc, que forma part d’una dieta saludable per l’aportació de proteïnes de qualitat, vitamines i àcids grassos omega-3. Sí que en destaquen, però, la importància d’estudiar els aliments tal com arriben al consumidor. Fins ara, la majoria de treballs s’havien centrat en productes crus, mentre que els hàbits alimentaris actuals han incrementat el consum de plats preparats.