L’Ajuntament de Reus ha celebrat un ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat en el qual s’han mantingut els discursos habituals d’una part i l’altra
Tal com marcava el guió, el ple sobre l’estat de la ciutat ha servit perquè els membres del govern local, el PSC, Esquerra i Ara Reus, fessin un balanç positiu dels tres anys que han transcorregut d’aquest mandat. I com també era previsible, l’oposició ha volgut evidenciar les mancances que considera més greus del rumb de l’Ajuntament.
Una de les crítiques que ha rebut el govern és la de basar la seva acció en els projectes que s’havien engegat en mandats anteriors. Com se’ls ha acusat, també, d’anunciar grans inversions que no s’acaben executant. El portaveu del Grup Municipal del PSC, Daniel Marcos, ha respost que «els tres plans d’inversions més elevats dels últims quinze anys a la ciutat són del 2024 al 2026, els tres corresponen a aquest mandat».
Ha detallat que sumen «més de 67 milions d’euros d’inversió planificada en tres exercicis», un anunci que l’oposició considera que no es reflecteix en l’estat de la ciutat. Finalment, ha reblat que «les prioritats polítiques no només s’expliquen en un ple, també es veuen en les decisions i els pressupostos».
El debat sobre l’estat de la ciutat confronta govern i oposició
També s’han tornat a sentir crítiques al que es qualifica de «política d’aparador» del consistori reusenc. La regidora de la CUP Aleida López ha afirmat que «mentre l’agenda dels membres d’aquest govern està plena d’oportunitats per a la foto, per a tallar cintes i per a projectar una marca de Reus pensada cap a l’exterior, la classe treballadora d’aquesta ciutat viu una autèntica emergència social».
Ha mencionat alguns dels elements d’aquesta emergència, com «l’empobriment a marxes forçades, sense accés a habitatge digne, amb els serveis públics desmantellats i amb cada cop més persones vulnerables al marge del sistema o, directament, dormint al carrer». Una acusació que també ha respost el govern.
Durant la sessió extraordinària sobre l’estat de la ciutat, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha obert i tancat la sessió, però el debat en si l’han mantingut els portaveus de cada grup municipal. Així doncs, el portaveu del Grup Municipal d’ERC, Daniel Recasens, ha sentenciat que «Reus fa goig, aquesta és la veritat». Ha afirmat, a més, que «quan diem això no fem política d’aparador, fem política d’aparador, de rerebotiga, de prestatgeria, de calaix, d’emprovadors… fem política de la botiga sencera, de la ciutat sencera».
L'»escolta activa del govern», en dubte
Aquest ple sobre l’estat de la ciutat ja es preveia una sessió de confrontació política, però Junts per Reus considera que ha sigut alguna cosa més. La portaveu del Grup Municipal, Teresa Pallarès, ha assegurat que «avui no hem confrontat només dues maneres de valorar aquests tres anys, avui hem confrontat dues maneres diferents d’entendre Reus, d’entendre la nostra ciutat».
Ha carregat contra el govern, i especialment contra el PSC, assegurant que «vostès entenen governar com l’art de justificar-se i actuar a remolc de les queixes de la ciutadania». Per contra, ha afegit, «nosaltres entenem governar amb la responsabilitat de transformar la ciutat, sense pal·liatius».
S’ha qüestionat, també, la política d’escolta activa de la qual fa bandera el govern local. El portaveu de Vox, Francisco Javier Vaquero, considera que «després de tres anys de govern socialista els problemes fonamentals de Reus continuen allà». Ha enumerat alguns dels problemes que assegura que li transmet la ciutadania, com «les queixes d’inseguretat, de brutícia, les dificultats per accedir a un habitatge, els barris abandonats i la sensació que aquest Ajuntament escolta cada vegada menys els seus veïns».
El govern defensa que Reus ha avançat durant els últims tres anys
La portaveu del Grup Municipal del PP, Sílvia Virgili, ha admès que «el consens absolut i disposar del vistiplau de tothom és impossible». Tot i això, ha afegit, «en segons quines qüestions, les decisions preses per vostès no s’han fet ni mirant per la majoria, perquè han aconseguit tenir d’esquena associacions veïnals, entitats culturals, comercials, empresaris, sindicats i gran part de la ciutadania».
Un extrem, el de la ciutat estancada pel tancament del govern, que també s’ha negat. Ho ha fet Dolors Vázquez, portaveu del Grup Municipal d’Ara Reus, admetent que «és evident, i s’ha dit, que encara hi ha reptes importants, ningú ho ha negat». Amb tot, «també és cert que Reus avui és una ciutat més preparada que fa uns anys per afrontar aquests reptes», ha afegit.
«Durant aquest mandat s’han impulsat projectes que ja no responen a una visió de curt termini, sinó que suposen una estratègia de ciutat a llarg termini», ha conclòs. La sessió plenària sobre l’estat de la ciutat no ha sigut l’última d’aquest curs a l’Ajuntament de Reus. Queda, encara, una sessió més abans de l’aturada d’estiu.
Es tracta del ple ordinari, previst per divendres de la setmana vinent, i que servirà per tancar el curs polític abans d’encetar la recta final del mandat. Una recta final de la qual el govern ja ha volgut treure pit aquest mateix dijous, assegurant que el Pla d’Acció Municipal que es van marcar en començar el mandat ja s’ha assolit en un 66%.
