L’alcaldessa, Sandra Guaita, alerta que sense aquesta protecció els lloguers poden quedar sense límit de preu

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha confirmat en declaracions a Canal Reus, que l’Ajuntament ha presentat al·legacions a la decisió de la Generalitat de treure la ciutat de la zona de mercat tensionat. El consistori considera que Reus encara no compleix els requisits per sortir-ne, ja que això suposaria perdre una sèrie de mecanismes que limiten els preus del lloguer per a la ciutadania.

Guaita ha explicat que la notícia de sortir de la zona tensionada genera sentiments contraposats. D’una banda, suposa un símptoma positiu, perquè indicaria que la situació socioeconòmica de la ciutat ha millorat lleugerament. De l’altra, però, preocupa perquè es perdrien garanties per als llogaters. «Hi ha una sèrie de mecanismes que afavoreixen que la gent tingui garantits uns llindars de preus i això queda destopat», ha afirmat l’alcaldessa.

Preocupació pels preus del lloguer

Segons Guaita, aquestes condicions avantatjoses permeten que la ciutadania pugui accedir a un lloguer «més o menys assequible» i evitar preus «exorbitats«. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha decidit al·legar-hi, en considerar que la ciutat encara no compleix les condicions necessàries per quedar exclosa d’aquesta protecció. Ara caldrà esperar la resposta de la Generalitat per saber si accepta o no les al·legacions presentades.

La reivindicació arriba en un context en què el govern municipal diu haver fet un esforç important en polítiques d’habitatge. Guaita ha destacat el Pla 50.000 de la Generalitat, que ha permès impulsar diverses actuacions a la ciutat, com modificacions urbanístiques o el protocol de tanteig i retracte, que permet a l’Ajuntament comprar pisos d’entitats bancàries i posar-los a disposició de la ciutadania més ràpidament que amb obra nova.

Entre les actuacions en marxa hi ha dues promocions de pisos públics ja acabades, la Riera i Mas Iglesias, que sortiran a sorteig aquesta tardor. També hi ha actuacions previstes al bloc del carrilet i als edificis del voltant, i la setmana vinent la comissió informativa ha de tractar un conveni amb la Generalitat per rehabilitar un edifici a Vallroquetes destinat a habitatge. A l’estiu, l’Ajuntament també va anunciar que quatre locals municipals del barri Gaudí es destinaran a polítiques d’habitatge. En conjunt, el consistori situa en 618 el nombre de pisos projectats.

Planificació de cara als propers mandats

Guaita ha assegurat que aquest xifra «no és un objectiu final», sinó «un número de camí», i que la voluntat és continuar treballant en aquesta línia més enllà d’aquest mandat. Les modificacions urbanístiques impulsades permeten que espais fins ara no destinats a habitatge passin a ser-ho amb protecció pública permanent, corregint el que fins ara passava, que era que l’habitatge protegit acabava desprotegint-se al cap d’uns anys.

L’alcaldessa ha situat el creixement urbanístic al sud de la ciutat com l’espai on es concentraran els pròxims desenvolupaments, amb un increment tant d’habitatge privat com públic. Guaita ha remarcat, però, que les polítiques municipals no poden anar soles i ha reclamat també la implicació del sector privat en la resolució del problema de l’habitatge a la ciutat.

Noves promocions

Fora de l’habitatge protegit, Reus també amplia el seu parc residencial amb diversos projectes privats, la majoria a la zona oest de la ciutat. Entre elles l’antic edifici de la Valira, al camí de Riudoms, on Les obres ja estan molt avançades per aixecar-hi un bloc de 40 habitatges. L’actuació també permetrà urbanitzar l’entorn del CAP Sant Pere i l’espai que ocupa l’antiga fàbrica Corominas.

També comença a agafar forma la nova zona residencial de les Clarisses, davant de l’escola Alberich i Casas. Hi haurà 40 habitatges i dues hectàrees de zona verda. La urbanització permetrà, a més, connectar l’avinguda de Riudoms amb la de Cambrils per darrere del Santuari de Misericòrdia.

A l’entorn de la carretera d’Alcolea, el nou sector residencial preveu prop de 400 habitatges repartits en sis edificis. Els dos primers, de 68 pisos cadascun, ja s’han posat a la venda, i el projecte es completarà en un futur amb quatre blocs més, dos dels quals seran de protecció oficial.

A la zona del Parc dels Capellans ja s’ha posat en marxa una nova fase residencial, després de les promocions dels carrers Romaní i de la Ginesta. I, en aquest mateix entorn, un nou sector entre el carrer de l’Argentera i la carretera d’Alcolea preveu uns 300 habitatges, gairebé un centenar de protecció oficial, a més de zones verdes i locals comercials que transformaran tota aquesta zona de la ciutat.

I al centre, l’antiga fàbrica Virginias és un altre dels grans solars pendents de transformar. El planejament hi permet construir habitatges per a una seixantena famílies i una zona verda d’un miler de metres quadrats, que donarà continuïtat al carrer de l’Escorxador fins al passeig de Sunyer.