Una recerca de la URV analitza sis correfocs catalans entre 1950 i 2023 i detecta més estrès tèrmic

Els correfocs catalans se celebren avui amb nits molt més caloroses que fa set dècades. Ho conclou un estudi del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicat a la revista científica Climate, que analitza l’evolució de la temperatura i del confort tèrmic durant sis grans correfocs celebrats entre 1950 i 2023 al litoral i al prelitoral català.

La recerca se centra en el correfoc de Sant Pere de Reus, Les Santes de Mataró, Santa Anna del Vendrell, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, Santa Tecla de Tarragona i la Mercè de Barcelona. L’equip investigador estudia les condicions climàtiques nocturnes, entre les nou i les onze del vespre —la franja horària habitual d’aquests actes—, a partir de dades de reanàlisi climàtica. Els investigadors calculen indicadors de confort tèrmic que tenen en compte la temperatura, la humitat, la velocitat del vent i la radiació tèrmica, a més de la percepció de calor del cos humà.

Els resultats mostren una tendència clara cap a l’escalfament nocturn a la majoria de localitats estudiades. A ciutats del prelitoral com Reus, el Vendrell o Vilafranca del Penedès, l’augment de la temperatura mitjana durant els correfocs supera els 0,3 graus per dècada. És una tendència estadísticament significativa: aquests actes se celebren avui sota condicions molt més càlides que fa setanta anys. A partir dels anys noranta, les nits més caloroses del que és habitual es tornen més freqüents i intenses, mentre que les nits més fresques pràcticament desapareixen.

El mar modera l’escalfor a la costa

A les ciutats costaneres, especialment Barcelona, l’increment és més moderat o no és significatiu. Els autors atribueixen aquest fet a l’efecte regulador del mar. Tot i això, també en aquests casos la tendència s’acosta cada vegada més als llindars de confort tèrmic, sobretot en les dècades més recents.

Quan l’estudi analitza la percepció de calor a través de l’índex de calor i de l’índex climàtic tèrmic universal, constata una tendència progressiva cap a més incomoditat. La majoria de correfocs continuen celebrant-se en condicions segures, però augmenta la proporció de nits que entren en categories de «precaució» o d’estrès tèrmic moderat, especialment als municipis de l’interior i del prelitoral. Aquest fet és rellevant perquè els correfocs impliquen activitat física intensa, aglomeracions i exposició directa a la calor radiant dels elements pirotècnics, factors que poden amplificar el malestar i el risc per a la salut.

Adaptar horaris i recorreguts

L’estudi posa de manifest que l’escalfament nocturn associat al canvi climàtic modifica el context ambiental en què es desenvolupen aquestes celebracions tradicionals. «Aquesta realitat pot tenir conseqüències tant per a la seguretat i el benestar de participants i espectadors com per a l’organització mateixa dels actes, que podrien veure’s obligats a adaptar horaris, recorreguts, durada o mesures preventives», apunten els autors.

La recerca es basa en dades climàtiques generals i no en mesuraments a peu de carrer. Tot i això, els resultats ofereixen una primera aproximació sòlida a l’impacte del canvi climàtic sobre aquest aspecte del patrimoni cultural. L’equip investigador subratlla la necessitat d’integrar criteris climàtics i de confort tèrmic en la planificació dels correfocs per garantir-ne la continuïtat en un context de nits cada vegada més càlides, especialment a l’àrea mediterrània.